Àsia i la Guerra Freda (1967)

Keith Wheeler exposava les qualitats d'un avió de guerra gegantí, el XB-70, un aparell de dues-centes cinquanta tones, capaç de volar a una velocitat de tres mach i concebut per a la investigació hipersònica, autèntic laboratori volant, joia del Pentàgon, un prototipus que per accident xocà amb un F-104 Starfighter sobre el desert de Mohave, Califòrnia. I si l'aviació tenia tribuna pública, també la marina s'hi feia un lloc i així, el capità de corbeta John Cadigan, del Servei de Guardacostes dels Estats Units, contava una arriscada experiència del cúter Rockaway. Per altra banda l'articulista Phillip Abbot Luce confessava «ja no som comunista»... «Jo vaig començar a formar part de la Revolució el 1958, a l'edat de vint anys. Em vaig convertir en activista independent entre els grups d'esquerres nord-americans l'any 1960, i afiliat secret al partit obrer progressista, orientat per Xina, el 1963. L'hivern del 1964 era ja home de confiança, fins a l'extrem de triar-me per formar part d'un grup secret especial. Durant algunes setmanes se'ns explicà la nostra missió amb tot detall. Ens reuníem a llocs segurs; a tranquils cafès i petits restaurants de Nova York. Ens ensinistraven primer en les tècniques de la desfressa, la falsificació, l'interceptació de comunicacions telefòniques, el kàrate, l'evasió de la vigilància etc., i després completaríem la nostra formació fora del país, a Cuba o la Xina. Llavors, prendríem noms falsos, canviaríem de feina, abandonaríem tot contacte visible amb els comunistes i ens capficaríem en el món secret dels espies. Per començar m'ordenaren d'abandonar la meva família, els meus amics, la meva al·lota, el meu lloc de feina i la meva residència. De fet, en aquella època jo estava processat i esperant la convocatòria del meu judici a causa de les possibles activitats amb motiu del meus viatges a Cuba i això significaria ser un pròfug de la justícia. I ja no podria tornar enrere».

En una altra pàgina es feia una seriosa advertència als pacifistes que demanaven el desarmament: «Els esforços a favor de la desitjada pau universal, les conferències de desarmament i la moratòria de les proves nuclears poden tenir com contrapartida la feblesa gradual d'equilibri de forces entre els dos grans blocs de potències. Un excap de l'Estat Major Conjunt nord-americà fonamenta els seus temors al davant d'una possible i perillosa reducció de la capacitat militar del món lliure...».

Qui hauria dit aleshores que tot plegat acabaria com la processó de la moixeta!