Es va fer esperar. La processó del Crist de l'Agonia començà amb
tres quarts d'hora de retard degut a la coincidència horària amb el
concert de la Seu, que comptà amb la presència dels reis d'Espanya.
Les recents amenaces d'ETA d'intensificar els seus atemptats en
zones turístiques i la presència dels monarques va fer extremar les
mesures de seguretat, per la qual cosa, per la proximitat física
entre la sortida de la processó i la catedral, es va creure
convenient evitar que se solapassin un i altre acte.
Els qui més patiren les conseqüències d'aquesta intencionada
demora foren els més petits, qui a mesura que passaven els minuts
experimentaven una metamorfosi, passant de l'excitació inicial a
les expressions de cansament, badalls i preguntes insistents als
seus pares demanant algunes explicacions. Fins i tot alguns es
dormiren en braços dels seus pares o en els seus cotxets i hagueren
d'abandonar abans d'hora i sense poder veure les caperutxes ni
sentir els tambors.
Finalment, a les 21.15 hores començà la desfilada, que en
aquesta ocasió l'encapçalà la Confraria de Nostra Senyora de
l'Esperança. Aquesta vegada, amb la lliçó ben apresa, els
organitzadors programaren un itinerari distint al de l'any passat,
intentant evitar el pas de la processó per carrerons excessivament
estrets i amb això haver d'obligar al pas del Crist de l'Agonia a
executar maniobres impossibles per poder girar a les cantonades.
Enguany la processó sortí del monestir de Santa Clara i arribà a
l'església parroquial de Sant Nicolau per carrers on les confraries
desfilaren sense cap tipus de problema. L'única dificultat per al
monumental pas del Crist de l'Agonia va ser superar l'estret portal
del pati del monestir, maniobra que es perllongà durant uns minuts
i que acabà amb una petita ovació del públic.
En aquesta processó hi prengueren part un total de vint-i-quatre
confraries, amb la curiositat que la sortida de la darrera, la de
la Reial Agrupació de Penitents del Sant Crist de l'Agonia, gairebé
coincidí amb l'arribada de la primera a l'església de Sant Nicolau
i s'estima que els penitents completaren el recorregut en poc més
d'una hora. El fet que la desfilada es celebrés amb la nit tancada
donà un toc de misticisme a l'acte religiós. Un respectuós silenci,
només interromput per la música de les diferents bandes de cornetes
i tambors, presidí el pas, a estones una mica accelerat, de la
processó del Crist de l'Agonia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.