La Setmana Santa mallorquina té uns trets diferencials, fruit de
la seva pròpia composició social des de l'edat mitjana i de les
influències que rebia en ésser un enclavament enmig de la
Mediterrània. Mossèn Alcover al volum Corema, Setmana Santa i
Pasco, editat per Moll el 1915, ofereix una magnífica transcripció
folklòrica dels costums mallorquins en temps de la quaresma.
Amb el pas dels anys, molts d'aquests han canviat o s'han
perdut, motiu que atorga un interès afegit a aquest llibre que
permet endinsar-se en el coneixement de com es vivien les festes
més importants del calendari catòlic cent anys enrere. Diu Alcover
que el dia del Ram a la part forana «casi per totes ses viles
l'església se sol omplir». Acabat l'ofici tothom surt amb el ram
beneït, en processó.
Després, aquest es col·locarà a diferents indrets com a símbol
de protecció. «Hi ha viles, com Ses Salines, que els posen
entravessats a ses baules de ses portes de ses cases, altres als
abres... I fins hi ha pobles, com Algaida, que, en fer trons i
llamps, cremen brots de ram beneït perque no s'hi arrambin ni hi
facen matx».
Un acte que avui s'ha vist reduït és la processó dels Dotze
Sermons. Mossèn Alcover ressenya Manacor, Sant Llorenç, Son
Servera, Son Carrió, Alcúdia, Selva i Santanyí, com a localitats
que fa cent anys encara la feien pels carrers del poble. «Idò, en
haver dinat la gent, com senten alçar les campanes, s'entreguen a
l'església, allà canten Vespres i Completes, i s'ordena sa sortida
de sa processó d'es Dotze Sermons...».
Les diferents denominacions que reben els penitents que
acompanyen Jesús a les processons és un dels paràgrafs que capta
l'atenció d'aquest capítol. «Aqueixs reben diferents noms, lo més
pintorescs: a unes bandes, com Ciutat, Sóller, Consell, Esporles i
Sa Vileta, los diuen caperutxes; a altres viles, com Inca, Petra,
Alaró, Lloseta, Sa Pobla, Llucmajor, Selva i Manacor.
Los diuen careputxes; a Sant Joan, Petra, Sineu, Porreres,
Campos, Ses Salines, Santa Margalida, Vilafranca i Santanyí, los
diuen cucuies; a Montuïri, Alcúdia, Inca i Lloseta los diuen
campironats; a Felanitx i a S'Horta, encapironats; a Artà, Son
Carrió i Son Servera, caperunats; a Pollença i Llubí, xirineus; a
Campanet i a Búger, jueus. De manera que hi ha pobles que los donen
dos i tres noms d'aqueixs an es mateix temps».
Entrada la Setmana Santa, Alcover explica que és l'època en què
«hi ha més coses que fer de tot so-l'any». Els primers dies «si el
cel s'ennigula, diuen a Petra que es posa dol per la Passió del Bon
Jesús... Molts de conradors estan en sa creència que es ploure dins
sa Setmana Santa és mal p'es sembrats i p'ets abres... A ses cases
solen emblanquinar sa cuina per tenir-la blanca i polida aqueixs
dies».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.