La Capella Reial és un conjunt semblant als del Renaixement i del Barroc.

TW
0

Dins de la música antiga representa una de les alternatives més valorades del panorama historicista per les seves facetes de violagambista i director. Demà, al capdavant de la prestigiosa Capella Reial de Catalunya, Jordi Savall inaugura la II edició de la Setmana Europea de Música Religiosa a l'Auditòrium de Sa Màniga de Cala Millor. El programa se centra en cinc segles de cants i músiques espirituals a l'antiga Hespèria (XII-XVI) i es presenta sota el títol genèric de Miracles, planys i llegendes.

Amb un repertori escollit per Savall i qualificat pel director de «molt mediterrani», se cerca que el públic pugui «experimentar el plaer de realitzar un imaginari viatge» pels sons dels trobadors, per les Cántigas de Santa María d'Alfons X el Savi, els cants dels pelegrins, la música del Renaixement a Nàpols i per les nadales del Siglo de Oro. Un concert, segons digué el director, «la finalitat del qual és, com en qualsevol acte musical, que la Capella actuï com a mitjà per fer sentir la bellesa i l'emoció de les músiques espirituals escollides sense perdre la màxima perfecció interpretativa».

Savall destacà la vigència actual del repertori triat afirmant que «la música sempre és contemporània; per molt antiga que sigui, cada interpretació la renova. Cap música mai no podrà ser considerada una arqueologia perquè sempre està viva». «En l'actualitat, principalment en els darrers vint anys, les tècniques i l'aprofundiment en els estudis de la música antiga han permès de cada cop més aconseguir la màxima semblança als sons dels instruments en què varen ser concebuts. Això no obstant, allò que importa és la passió i l'emoció dels instruments; aconseguir l'autenticitat d'una peça és un mitjà per transmetre, que és allò que veritablement importa», digué.