C.C./AgènciesPalma05/04/01 0:00
TW
0
C.C./AGÈNCIES. Palma. Les declaracions de Juliet Wilson-Bareau, especialista britànica en Goya, publicades per El Periódico del Arte han tornat a encendre la flama dels dubtes sobre l'autenticitat de dos emblemàtics Goya, El coloso i La lechera de Burdeos. Es tracta de dues obres considerades de gran pes en la trajectòria de l'artista: la primera, datada al 1812, com a nova evocació simbòlica del conflicte humà i social napoleònic; la segona, del 1827, com a retorn del pintor a la sensibilitat pel color, llum i bellesa després de les pintures negres, i poc abans de morir. La tesi mantinguda per la historiadora, que apunta com a possible autora de La lechera de Burdeos Rosario Weiss, presumpta filla de Goya i Leocadia Zorrilla de Weiss, és sostiguda també des del Museu del Prado, on romanen els dos llenços.

Per Wilson, La lechera «és una mena de treball de la nena, ajudada pel mestre, que fou el seu pare», tesi reforçada pel fet que tant Leocadia, amant del pintor, com Rosario, foren al costat de l'artista als darrers dies de la seva vida. El cas d'El coloso és diferent, malgrat que els experts coincideixin a considerar-lo falsament atribuït al pintor de Fuendetodos. Les radiografies practicades al llenç han demostrat que sota la superfície hi ha una altra composició, cosa inusual en les obres de Goya que du a pensar en el fet que algú el repintà imitant l'estil del mestre per vendre'l. Manuela Mena, conservadora del Museu del Prado, es declarà ahir «totalment d'acord» amb Wilson-Bareau, amb qui, recordà, du molts anys investigant Goya.

En la seva opinió, no cal ser un expert per observar «detalls estranys» a les obres qüestionades, tals com «una perpectiva estranya a El coloso, on les figures de primer terme són més petites que les del segon, coses més pròpies d'un pintor groller, amb una literatura barata sobre el tema». La investigació de l'autoria dels Goya es remunta fa quinze anys, quan Wilson i Mena prepararen una exposició exhaustiva sobre l'artista o comprovaren que no podien refiar-se del que hi havia escrit. Aquestes investigacions van dur el museu a prendre un seguit de mesures, com són, des de fa anys, no prestar per exposicions ni La lechera de Burdeos ni El coloso, tot i que són molt sol·licitats. A més, aquestes obres no han tornat a ser il·lustrades a cap de les publicacions del Prado.