Dècada dels anys setanta. La Febre de dissabte a vespre
protagonitzada per John Travolta convertia Toni Manero en un heroi
suburbà decisiu per propiciar un xoc cultural. El rock no donava
les respostes que volien els joves i Manero oferí la solució
imposant la seva moda i estètica macarró combinada amb un gran
domini del ball... Sota aquest rerefons el 1995 un grup de deu
músics nostàlgics catalans integren el grup Fundació Toni Manero.
Entre ells ahir eren a Mallorca Paquito Sex Machine, Miguelito
Superstar, Lalo López i Deliciosa Smith. L'objectiu, «despertar les
adormides ments i dignificar la rica herència de la injuriada
música disc».
Tots quatre actuaren al Nixe Club de Costa Nord de Valldemossa
nodrint la recreació del vaixell de l'Arxiduc amb l'ambient de la
mítica Paradise Garage o de la 2001 Space Odissey Brooklyn, en què
Manero vivia al màxim les seves nits. El marc era del tot diferent,
però el xou estava garantit. Fundació Toni Manero presentà el seu
primer disc de temes propis, Looking for la Fiesta. Un disc funky,
segons Deliciosa Smith, «d'aquells que arruïnaven els productors
amb excessos pressupostaris». Treballat a l'estil antic amb una
producció de luxe, més de trenta músics prengueren part en el seu
enregistrament a l'estudi.
La banda barcelonina firma deu temes propis i redueix a dues el
nombre de versions. Aquestes dues són Cant Nobody Love me Like you
do d'Storm, i Livin For the City d'Stevie Wonder, que segons el
grup, «hem canviat molt perquè tota ella fos insuperable». A més
del nou treball, el concert se centrà en algunes de les versions
que des del seu inici han acompanyat el grup i li han donat fama.
Des d'Staying alive a Fever Night dels Bee Gees fins al Blame in on
the Boogie dels Jackson's, passant pel Celebration de de Kool& The
Gang o September d'Earth Wind&Fire i Cuba dels Gibson
Brothers... són temes significatius i prou coneguts que ajuden a
identificar aquesta banda, que vol «accentuar la dependència dels
discaddictes que es passegen pels millors i pitjors caus del
país».
Quant a la producció pròpia, «la varietat és el nostre segell»,
explicaren, per afegir que «la música és allò principal, la
sonoritat instrumental d'un tema és allò que cercam. La lletra és
un afegitó que s'empra perquè el cantant ha de dir alguna cosa,
però les veus en el nostre cas són com un instrument més. Per això
escollim l'anglès com a llengua principal per als nostres temes. No
hi ha un missatge transcendent darrere de cap d'ells, simplement
volem garantir la diversió al nostre públic».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.