Carlos Meneses treu el seu primer llibre «on la paraula clau és decepció»

Antoni Serra, autor del pròleg, posà de manifest que «Meneses és un escriptor que no s'ajusta als mòduls de la comercialitat en els quals es mouen els joves escriptors, diu les coses com les sent i no liqua o descafeïna els productes que ofereix». Guillem Frontera, en introduir el volum i l'autor, manifestà el seu acord amb les paraules de Serra i afegí que «aquest és un llibre que arriba i remou allò que sent el lector». Frontera posà de manifest que «quan es té la sensació, com en aquest cas, que tot és espontani i directe, és perquè darrera hi ha un gran treball literari. Aquesta aparent manca d'estil és allò a què aspiren els escriptors, i que, paradoxalment, només es pot aconseguir amb un gran domini de l'estil. Des del meu punt de vista, aquest llibre és la inauguració d'una gran carrera literària».

De Juan, per la seva banda, qualificà l'obra amb tres adjectius: «naturalitat, perquè dóna una visió original, diferent i pròpia; contenció, pel que fa a la forma d'expressar-se, lluny d'artificis i sense impostura; i escepticisme, perquè ofereix una mirada de desencant davant la vida i davant la literatura que caracteritza la seva generació». Meneses es mostra d'acord, però matisa que «sempre sorprèn que allò que hom pensa i no posa en paraules coincideixi amb la definició que faci algú altre de tu mateix». Quant als personatges i situacions que descriu, afirma que «hom escriu sobre allò que l'envolta, els meus personatges no són ningú que conec, però tots els que pinten alguna cosa en la meva vida són a la meva obra».