Manuel Ruiz Amézcua es dedica a l'activita poètica des de 1974. | S.A.

TW
0

Manuel Ruiz Amézcua, poeta i professor de literatura, considera que la poesia és un gènere que «en el lector exigeix esforç, silenci, solitud i pensament, i al poeta li exigeix la vida sencera». El poeta, nascut a Jaén, oferí ahir una lectura poètica, dins el cicle Poesia de Paper, al Centre de Cultura de Sa Nostra, on féu un recorregut per la seva trajectòria poètica, que es remunta a principi dels 70, quan publicà el seu primer poemari, Humana raíz.

L'escriptor és de l'opinió que la situació de la poesia és deguda al fet que «els elements que exigeix la poesia són coses contràries al món en el qual vivim i, d'altra banda, es volen crear individus que no pensin, i sense pensament no hi ha poesia». Per Ruiz Amézcua «la poesia és una servitud, perquè a ella li dediques tot l'esforç, encara que no escriguis, en el meu cas, una mirada m'està preparant, una paraula m'acosta al proper vers, jo practic l''oci creador'».

Els grans temes de la poesia, com l'amor, la mort, la recerca de certa transcendència en la natura humana, «si és que n'hi ha», són també els temes de Ruiz Amézcua, que compagina la seva activitat poètica amb la docència i amb l'estudi dels poetes clàssics castellans, que té entre les seves primeres influències. Quant a l'estat actual de la poesia, Ruiz Amézcua posa de manifest que «no m'interessa gens el que es fa avui dia, llevat de cinc o sis noms, com ara Antonio Colina o Antonio Carvajal». El poeta afirma que «els poetes de l'experiència, que es defineixen com a gent corrent que fa poesia per a gent corrent, per mi són els poetes de la 'mateixesa', perquè tots diuen el mateix».