Una mirada crítica sobre el món de la literatura a «Síndrome d'Estocolm»

Estructurada en capítols més o menys breus, la novel·la recrea la forma de l'auca, ja que cada un d'ells és introduït per una vinyeta i un rodolí que presenten els temes. A banda d'això, cada capítol es presenta també amb una introducció feta des d'algun mitjà de comunicació (entre els quals s'inclou Diari de Balears). Puigtobella explica que «el llibre parteix d'una premissa irrisòria i esdevé una sàtira del món literari, cultural i polític català, i un manifest a favor de l'auca, un gènere purament nostre que suposa la principal aportació catalana a la literatura universal».

Clara Sobirós és una escriptora nascuda a Felanitx, de pare català i instal·lada a València. En aquest sentit, Puigtobella posa de manifest que «volia que Clara tingués ingredients de tots els llocs que formen els Països Catalans». Puigtobella defineix aquest llibre com «una novel·la feminista» pel fet que, a banda de Sobirós, «la resta de candidats al Nobel de Literatura són totes dones». Pel que fa a les altres candidates, darrere els seus noms (Petra Pifarré, Ponça Gaspar i Martina Rigor de Pol) s'amaga una crítica de l'autor als premis Nobel i a la importància que determinats sectors donen a qualsevol certamen o premi literari.

En aquest sentit, l'autor afirma que «vull fer una crítica a la política cultural perquè, per alguns sectors, si no tenim el premi Nobel no existim com a poble i la nostra llengua està condemnada. El provençal va desaparèixer malgrat que Mistral fou guardonat amb el Nobel de Literatura i, tal com afirma Clara Sobirós, 'un premi Nobel no salvarà mai una llengua'». Puigtobella afirma que no li ha costat molt esforç documentar-se per recrear aquest ambient de «periodistes, escriptors, editors, traductors i agents, ja que és el món en el qual, per la meva feina, em toca moure'm».