Sense ella i sense les dones que com ella van lluitar per rompre
les constriccions atorgades a les dones del XIX, la dona d'avui,
del segle XXI, no gaudiria dels drets, la llibertat i la
independència que fan més propera la igualtat. Més enllà del tòpic
de la seva llegendària relació passional amb l'Arxiduc Lluís
Salvador d'Àustria, l'ha evocada l'historiador Mateu Colom en el
seu llibre Catalina Homar.
Història d'una passió, una radiografia sense precedents de la
personalitat i la biografia d'aquesta dona valldemossina basada
estrictament en la documentació que es conserva. El volum va ser
presentat el passat divendres al vespre al Centre Cultural Costa
Nord, on es congregà un nombrós auditori de públic local per
recordar la figura d'aquesta pagesa que esdevingué madona de
S'Estaca, amb les exposicions de Mateu Colom, Sebastià Trias
Mercant i Francesc Buils.
Interessat en la realització d'aquest estudi com a homenatge a
les llunyanes arrels familiars "l'investigador és renét del germà
de Catalina Homar", Mateu Colom destacà el relleu que aquesta
figura assoleix en el context de la pagesia mallorquina del
XIX: «Fou una de les poques dones que es desmarcà de la
línia tipus, de la potestat masculina, en un ambient
d'oposició».
Tenia orígens humils, però la caracteritzà una gran vivor, que
l'ajudà a entendre que, «si volia assolir la llibertat, ho havia de
fer mitjançant la cultura». Aprofità, en aquest sentit, la relació
amb l'Arxiduc, que li permeté viatjar i cultivar-se. L'apèndix
final, on es presenta la primera traducció al català del retrat fet
de la dona per l'Arxiduc, trenca també amb el mite que ha fet
d'Homar una simple amant de l'Arxiduc, sobretot perquè s'hi matisen
detalls que a la traducció castellana, feta el 1960, eren
mediatitzats per tabús del moment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.