Catalina Homar, la dona que trobà la llibertat mitjançant la cultura

La biografia de Mateu Colom fou presentada divendres a Costa Nord

Carme CastellsPalma25/03/01 0:00

Sense ella i sense les dones que com ella van lluitar per rompre les constriccions atorgades a les dones del XIX, la dona d'avui, del segle XXI, no gaudiria dels drets, la llibertat i la independència que fan més propera la igualtat. Més enllà del tòpic de la seva llegendària relació passional amb l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, l'ha evocada l'historiador Mateu Colom en el seu llibre Catalina Homar.

Història d'una passió, una radiografia sense precedents de la personalitat i la biografia d'aquesta dona valldemossina basada estrictament en la documentació que es conserva. El volum va ser presentat el passat divendres al vespre al Centre Cultural Costa Nord, on es congregà un nombrós auditori de públic local per recordar la figura d'aquesta pagesa que esdevingué madona de S'Estaca, amb les exposicions de Mateu Colom, Sebastià Trias Mercant i Francesc Buils.

Interessat en la realització d'aquest estudi com a homenatge a les llunyanes arrels familiars "l'investigador és renét del germà de Catalina Homar", Mateu Colom destacà el relleu que aquesta figura assoleix en el context de la pagesia mallorquina del XIX: «Fou una de les poques dones que es desmarcà de la línia tipus, de la potestat masculina, en un ambient d'oposició».

Tenia orígens humils, però la caracteritzà una gran vivor, que l'ajudà a entendre que, «si volia assolir la llibertat, ho havia de fer mitjançant la cultura». Aprofità, en aquest sentit, la relació amb l'Arxiduc, que li permeté viatjar i cultivar-se. L'apèndix final, on es presenta la primera traducció al català del retrat fet de la dona per l'Arxiduc, trenca també amb el mite que ha fet d'Homar una simple amant de l'Arxiduc, sobretot perquè s'hi matisen detalls que a la traducció castellana, feta el 1960, eren mediatitzats per tabús del moment.