La instantània

Saïd Kallel fotografiat a la barra de la Cafeteria Stella d'El Caire.

TW
0

Les ciutats atrapen o no atrapen, tot és qüestió de química. Quan la fórmula funciona, llavors cada racó ofereix al visitant el millor del món. Un indret minúscul és lloc de culte on cal anar sempre. Si no, serà com si un no hagués estat de bell nou a la ciutat. Són coses de la vida, ganes de saber si, amb els dos o tres mesos transcorreguts des de l'última visita, tot es manté com sempre. La cafeteria Stella és un establiment on no s'hi fan cafès: el seu regne és la cervesa. La cervesa Stella, naturalment. Estaria mal vist, si un dia en servien de la marca Sakkara? Així que només cervesa d'una marca i, per combinar, botelles de quart de litre de brandi local. Un glop de cervesa i un de brandi. Es troba al carrer Talaat Harb d'El Caire, capital d'un món.

Cada cervesa es serveix acompanyada d'un plat on hi ha tomàtiga, cogombre, llegums remullats i unes fulles d'enciam. Si es vol posar un poc de paret, a dues passes del portal es troba una botiga de queviures on tallen formatge rumi i estambuli, també basterma, o posen una cullerada d'olives dels oasis, i ho porten al client. Altres ja hi entren amb la bossa de menjar que han comprat a un dels establiments propers on la gent s'atipa dempeus. D'una manera o de l'altra, tothom troba el seu lloc i el seu plaer.

I quin és el secret de la cafeteria Stella? Segurament la cosa deu estar a no tenir-ne, de secrets. Hi entren els clients i, dins la quasi penombra de la sala amb parets pintades amb anys i més anys de fum, s'asseuen girats cap a la barra: que és d'allà on ha de venir tot el que pugui desitjar el seu cos assedegat. I, des de la seva talaia estant, l'encarregat captarà tot d'una les ganes i les necessitats dels parroquians dins un racó de la nit.