Els tres Horacis (670 a.C.)

Els tres Horacis és el nom de tres germans, naturals de Roma, que, durant el regnat de Tuli Hostili, lluitaren per la seva pàtria contra els tres Curiacis, campions de la ciutat d'Alba Longa, la més antiga del Laci, rival de Roma, fundada per Enees i destruïda en aquella guerra, per les ciutats veïnes. El combat tingué lloc en presència dels dos exèrcits i això per decidir quin dels dos pobles comandaria sobre l'altre. En el primer enfrontament caigueren dos Horacis i foren ferits els tres Curiacis. El supervivent dels Horacis, amb por de caure contra els seus tres adversaris reunits, va fer com si fugís per tal de separar-los, convençut que el perseguirien més o menys depressa, segons la bravetat de les ferides de cadascú. Així va ser la cosa. Retrocedí, aleshores, amb totes les seves forces i un rere l'altre retrobà els tres Curiacis, que derrota successivament, assegurant així la victòria de Roma. Sembla, segons tradició, que això s'esdevenia en els primers dies de primavera. El poble el recompensà perdonant-li haver mort la seva germana. Aquesta, efectivament, s'havia casat amb un dels Curiacis i en saber que havia caigut, maleí el vencedor i la pròpia Roma. Aleshores, el seu germà, cegament irat, la travessà amb la seva espasa.