Els tres Horacis (670 a.C.)

TW
0

Els tres Horacis és el nom de tres germans, naturals de Roma, que, durant el regnat de Tuli Hostili, lluitaren per la seva pàtria contra els tres Curiacis, campions de la ciutat d'Alba Longa, la més antiga del Laci, rival de Roma, fundada per Enees i destruïda en aquella guerra, per les ciutats veïnes. El combat tingué lloc en presència dels dos exèrcits i això per decidir quin dels dos pobles comandaria sobre l'altre. En el primer enfrontament caigueren dos Horacis i foren ferits els tres Curiacis. El supervivent dels Horacis, amb por de caure contra els seus tres adversaris reunits, va fer com si fugís per tal de separar-los, convençut que el perseguirien més o menys depressa, segons la bravetat de les ferides de cadascú. Així va ser la cosa. Retrocedí, aleshores, amb totes les seves forces i un rere l'altre retrobà els tres Curiacis, que derrota successivament, assegurant així la victòria de Roma. Sembla, segons tradició, que això s'esdevenia en els primers dies de primavera. El poble el recompensà perdonant-li haver mort la seva germana. Aquesta, efectivament, s'havia casat amb un dels Curiacis i en saber que havia caigut, maleí el vencedor i la pròpia Roma. Aleshores, el seu germà, cegament irat, la travessà amb la seva espasa.

Pierre Corneille, el «pare de la tragèdia francesa» (Rouan, 1606-París, 1684), s'inspirà en aquest episodi per compondre una de les seves peces teatrals, en cinc actes i vers. Recordem que aquest gran autor és considerat poeta de versos enèrgics i de vegades, sublims, que pintà els homes tal com haurien de ser, virtuosos, nobles, valents, vencedors, tot això aconseguit a força de voluntat i rebutjant les passions que ens arrosseguen vers el mal.

La tradició romana ens parla d'un altre Horaci, Horaci Cocles, un romà que defensà ell totsol l'entrada del pont Sublici, de la capital llatina, contra l'exèrcit de Porsena, perdent en aquell combat un ull.

En el llenguatge popular, en dir: «Ser astut com el Tercer Horaci», es fa referència al dramàtic episodi.
Tanmateix el nom o llinatge, Horaci, era molt freqüent a Roma i el més famós d'aquests personatges, «Quintus Horacius Flacus», poeta llatí (658 a.C.), autor d'Odes, Epístoles, Sàtires i un art poètica, fou home de caràcter independent, poc ambiciós. El protegi Mecenes i fou amic d'August i predicava que la felicitat consisteix a emprar moderadament els béns de la vida. Les seves poesies són considerades models de bon gust.