En el cambril del Sant Crist del Convent de Sóller, abans de
Sant Francesc, després de Sant Joan Baptista de la Salle i
finalment de la Congregació dels Sagrats Cors... s'hi han
amuntegat, al llarg dels segles i des de la XVI centúria, els
exvots dels fidels que han aconseguit de la Gràcia divina algun
assenyalat favor.
Entre aquestes mostres d'agraïment n'hi havia tota una partida
que feien referència a la vida marinera dels sollerics i també dels
sollerics-francesos, ja que hi hagué tripulacions mixtes, és a dir,
dels dos països. Els documents ens parlen del transport de la
taronja sollerica i altres productes mallorquins al sud de França
ja en el segle XVIII com el tràfec tradicional més corrent. Tal dia
com avui, segons un d'aquests exvots s'esdevenia la tragèdia d'un
naufragi. En el quadret es veu un vaixell veler, probablement un
llaüt viatger o un xabec de mitjan tonatge sota els elements d'una
gran tempesta. Hi ha veles entre les ones, un pal trencat i la part
de babord totalment negada. El cordam d'un altre pal es mou desfet
sota les ràfegues del vent. Les ones són ferestes i el cel grisenc.
Entre núvols es colombra, a mitja llum, el Sant Crist solleric. Hi
ha una inscripció francesa: «Providence. Cassé le mat. Le 23 mars
1878. Cap Febré». Sembla que els mariners se salvaren d'ofegar-se,
havent demanat auxili a tan venerable imatge.
Però quines coses s'esdevenien en aquell any de 1878? Com era el
món en aquell moment? Juli Verne publica Un capità de quinze anys,
una novel·la que tracta, precisament, de la saga marítima de
l'època. Aquell mateix any, l'escriptor inaugurava un nou iot,
adquirit per seixanta mil francs, amb el qual feia un llarg viatge
per la Mediterrània. Altres esdeveniments tenien una certa
importància dins la zona del Mare Nostrum. Rússia i Turquia
signaven el tractat de «San Stefano» i en el Congrés de Berlín,
Romania, Sèrvia i Montenegro aconseguien la seva independència. La
ciència naval progressava i Negretti i Zambra inventaven el
termòmetre d'immersió. Aquell mateix any, Stevenson publicava
Viatge al Continent, Carlo Collodi (pseudònim de Carlo Lorenzini),
Pinocho i De Amicis, Constantinoble. Carducci dedicava una oda a la
reina d'Itàlia i els anglesos feien navegar el un gran vaixell que
portava el nom de Trafalgar i revolucionava la marina, tal com fins
aleshores era coneguda. Si els mariners del Providence salvaven la
pell, no tenia tanta sort la tripulació del Britannia, que es
negava dos anys després. Però potser el vaixell més famós del
moment no era cap fragata ni cap nau de passatge ni cap vapor sinó
una humil embarcació anomenada Jeanette, amb la qual, Gordon
Bennet, director del New York Herald, organitzà una expedició per a
la recerca del pas del nord-oest.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.