TW
0

En el cambril del Sant Crist del Convent de Sóller, abans de Sant Francesc, després de Sant Joan Baptista de la Salle i finalment de la Congregació dels Sagrats Cors... s'hi han amuntegat, al llarg dels segles i des de la XVI centúria, els exvots dels fidels que han aconseguit de la Gràcia divina algun assenyalat favor.

Entre aquestes mostres d'agraïment n'hi havia tota una partida que feien referència a la vida marinera dels sollerics i també dels sollerics-francesos, ja que hi hagué tripulacions mixtes, és a dir, dels dos països. Els documents ens parlen del transport de la taronja sollerica i altres productes mallorquins al sud de França ja en el segle XVIII com el tràfec tradicional més corrent. Tal dia com avui, segons un d'aquests exvots s'esdevenia la tragèdia d'un naufragi. En el quadret es veu un vaixell veler, probablement un llaüt viatger o un xabec de mitjan tonatge sota els elements d'una gran tempesta. Hi ha veles entre les ones, un pal trencat i la part de babord totalment negada. El cordam d'un altre pal es mou desfet sota les ràfegues del vent. Les ones són ferestes i el cel grisenc. Entre núvols es colombra, a mitja llum, el Sant Crist solleric. Hi ha una inscripció francesa: «Providence. Cassé le mat. Le 23 mars 1878. Cap Febré». Sembla que els mariners se salvaren d'ofegar-se, havent demanat auxili a tan venerable imatge.

Però quines coses s'esdevenien en aquell any de 1878? Com era el món en aquell moment? Juli Verne publica Un capità de quinze anys, una novel·la que tracta, precisament, de la saga marítima de l'època. Aquell mateix any, l'escriptor inaugurava un nou iot, adquirit per seixanta mil francs, amb el qual feia un llarg viatge per la Mediterrània. Altres esdeveniments tenien una certa importància dins la zona del Mare Nostrum. Rússia i Turquia signaven el tractat de «San Stefano» i en el Congrés de Berlín, Romania, Sèrvia i Montenegro aconseguien la seva independència. La ciència naval progressava i Negretti i Zambra inventaven el termòmetre d'immersió. Aquell mateix any, Stevenson publicava Viatge al Continent, Carlo Collodi (pseudònim de Carlo Lorenzini), Pinocho i De Amicis, Constantinoble. Carducci dedicava una oda a la reina d'Itàlia i els anglesos feien navegar el un gran vaixell que portava el nom de Trafalgar i revolucionava la marina, tal com fins aleshores era coneguda. Si els mariners del Providence salvaven la pell, no tenia tanta sort la tripulació del Britannia, que es negava dos anys després. Però potser el vaixell més famós del moment no era cap fragata ni cap nau de passatge ni cap vapor sinó una humil embarcació anomenada Jeanette, amb la qual, Gordon Bennet, director del New York Herald, organitzà una expedició per a la recerca del pas del nord-oest.