La consellera Vadell, que presentà l'obra, amb Duran i altres actors. | J.T.

TW
0

Dins del I Festival Internacional de Teatre de les Balears s'estrena passat demà Els enamorats, de Carlo Goldoni, amb direcció de Rafel Duran, a l'Auditòrium de Sa Màniga de Cala Millor. Aquest segon muntatge de Teatres del Món, una coproducció entre el Teatre Principal, Sa Màniga i l'Auditòrium d'Alcúdia, és l'aportació de l'administració insular a la primera edició del festival. Amb ella, el director mallorquí instal·lat a Catalunya s'estrena en la recreació del primer clàssic de la seva carrera. Els enamorats , segons la crítica, és la comèdia més bella de Goldoni després de L'hostalera. És una comèdia d'una fantàstica perfecció formal i d'una subtilíssima indagació psicològica, centrada i resolta sense gaires interferències, sobre un sol tema: la gelosia entre dos enamorats que s'estimen profundament.

En la presentació del muntatge, Duran destacà «l'abundant riquesa» de l'obra, amb què Goldoni realitzà la reforma del teatre italià a mitjan segle XVIII i argumentà la vigència i l'actualitat que encara ara manté el seu argument. Segons Duran, «Goldoni va veure aquest tipus d'enamorats a Roma, que per aquell temps sembla que era una societat de sang molt calenta, i la peça podria incloure's dins de les que es qualificaven com a comèdies serioses. S'hi combina al cinquanta per cent la comicitat amb la violència, i els dos enamorats mantenen una relació molt contemporània. Entre ell i ella hi ha una perfecta igualtat». Per dur endavant el muntatge, el director s'ha envoltat d'un grup d'actors mallorquins de diferents companyies, que ja havien treballat anterioment amb ell ja sigui a l'Illa o a Catalunya.

El repartiment és encapçalat pels dos enamorats, Lluqui Herrero i Xisco Segura en els papers d'Eugenia i Fulgenzio. Amb ells també en formen part Caterina Alorda, Joan Maria Melis, Joan Carles Bestard, Salvador Oliva... L'escenografia és a càrrec de Rafel Lladó, que ahir destacà que s'hi ha intentat reproduir l'atmosfera de la Venècia d'aquell temps. Per escometre la feina, s'ha tingut com a punt de partida un teatre tot de fusta que hi ha a Verona i les pintures costumistes de Longhi. «Un espai únic, a l'estil de la comèdia dell'Arte, situarà els actors en una casa que no se sap si està mig construïda o a punt de destruir», digué l'escenògraf.