El professor de Filosofia de la Ciència de la Universitat de
Navarra, Mariano Artigas, ha descobert un nou document sobre el
procés a Galileu, que mostra, segons explicà ahir, «que les
autoritats eclesiàstiques no estaven entestades a condemnar Galileu
o la nova ciència». El document, segons precisà el centre acadèmic
en un comunicat, fou trobat per Artigas en l'arxiu de la
Congregació de l'Índex, relacionada amb el Sant Ofici i que
s'encarregava dels llibres prohibits.
Aquest manuscrit, que Artigas batejà amb el nom d'EE 291 per
trobar-se a la pàgina 291 del volum EE, està directament relacionat
amb un altre document inèdit, el G3, trobat en 1982 per
l'historiador Pietro Redondi, qui proposà una reinterpretació del
cas Galileu. El professor Artigas recordà que, segons Redondi,
«quan Galileu fou condemnat per la Inquisició Romana en 1633, el
papa Urbà VIII aconseguí que només se l'acusàs de defensar el
moviment de la Terra al voltant del Sol.
La pena imposada fou presó, que fou immediatament commutada per
un arrest». «Galileo mai no arribà a estar a la presó, i no rebé
cap maltractament físic. El cas podria haver estat pitjor si
s'hagués acusat Galileu d'algunes coses que alguns li criticaven:
la seva teoria de la matèria que, segons els seus crítics, era
incompatible amb la doctrina catòlica sobre l'Eucaristia»,
afegí.
El document trobat es tractava d'«un fol manuscrit que es troba
escrit en la primera cara i més de la meitat de la segona. La
cal·ligrafia no és gaire acurada i fins i tot té algunes tatxades i
correccions», la qual cosa, segona la seva opinió, fa pensar que es
tracta d'un document definitiu. L'existència del EE 291 mostra que
el G3 no fou un document aïllat sense cap repercussió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.