TW
0

El poema conclou amb metapoesia: marxa el tu poètic i l'únic consol que queda a l'ànima és la poesia. «Només me queda la paraula», resava ahir una de les creacions que recordaven al campus de la UIB la celebració del Dia Mundial de la Poesia, instituït per la Unesco ara fa un any. A davall, a manera de nota al peu, la meravella que caracteritza l'acte liríc de l'escriptura des de temps immemorials: «Hi cap tant en tan poc espai!». Sota l'organització del Servei d'Activitats Culturals de la UIB, un bon seguit d'iniciatives feren ahir de la poesia la protagonista al campus universitari. Tallers de creació poètica instal·lats a diversos edificis constituïren la cara més impersonal d'un programa adreçat tant a potenciar l'expressió poètica com la reflexió sobre el gènere.

Els pros, els contres i els aspectes més conflictius de l'edició de poesia foren debatuts per Vicenç Calonge, Xavier Abraham, Francesc Moll i Francisco Díaz de Castro, en una taula rodona moderada per Jaume Rosselló. S'assenyalà l'actitud vocacional que sosté les col·leccions poètiques, atesos els beneficis paupèrrims que se n'obtenen. Tanmateix, indicà Moll, l'ajut del suport genèric institucional i l'escàs cost de les publicacions de poesia fan que «no sigui cap negoci, però almenys et permet cobrir despeses, i la prova està en el fet que cada vegada surten més col·leccions noves». Hi hagué consens, això sí, en xerrar de lectors "«Mallorca és encara la terra amb més poetes per quilòmetre quadrat, i és lògic que existeixi un nucli molt fidel de lectors que la demana i la consumeix», deia Moll" i sobretot de distribució més enllà de les fronteres de l'Illa, el gran problema amb què topen els poetes i editors illencs que s'atribueix a la mancança d'unes vies de promoció i de distribució adequades fora de Mallorca.

També al matí, a la sala Magna de l'edifici de Magisteri, Carles Rabassa i Aina Vallespir retien homenatge a Joan Alcover en el 75è aniversari de la seva mort amb la lectura d'El col·loqui, poema de tristors i desesperació que acompanyà el recitat d'una selecció que abraçà des de Ramon Llull a Melcion Mateu, passant per Monzef Mezgani, Albert Pla i Luis Cernuda. La dosi interdisciplinària la posaren els tallers de creació de cal·ligrames i poemes visuals espargits a diversos punts del campus, als quals s'acostaren molts estudiants a aportar el seu granet d'arena. El resultat, exposat en plafons, era lliçó de pluralitat: Huidobro, Lewis Carrol i Martí i Pol convisqueren amb el lirisme que imatges artístiques, improvisats collages i composicions sobtades havien inspirat els participants.