Felip Ramis, especialista homeòpata, parlà amb «Diari de Balears». | J.M.

TW
0

La primavera arriba avui a les 14.31 hores fidel al dictat de l'equinocci de cada any. Amb ella s'apressen els canvis en la natura i les persones no en queden alienes... Ja sigui per bé o per mal, els estats d'ànim mai no queden indiferents a l'entrada de la nova estació. En funció de la direcció que prengui l'humor d'una persona, aquesta pot passar a formar part del grup que ho viu "diguem-ne" amb l'eufòria que fa honor a la dita que «la primavera la sang altera» o bé com aquells que es passarien totes les hores de la jornada dormisquejant. Unes actituds que es veuran potenciades diumenge que ve, dia en què hi haurà el tradicional canvi d'horari.

Aquest fenomen que afecta l'estat d'ànim, encara que a molts no els ho sembli, té una raó de ser lògica des de l'homeopatia i la ciència dels bioritmes. Segons explicà Felip Ramis, especialista en aquesta disciplina, «els ritmes còsmics estan connectats amb el nostre organisme, i l'augment de la temperatura i de la lluminositat activa la part química de l'organisme, és a dir, el sistema hormonal. Això té unes conseqüències externes». Seguint la doctrina d'aquesta disciplina, que es fonamenta en la disposició dels líquids del cos i com a causa d'aquesta se'n deriven diferents estats, «la gent es troba més o menys animada en funció de la seva capacitat pròpia per assimilar la llum i la calor», apuntà Ramis.

Aquest aspecte és clau per tal d'entrendre alguns dels canvis d'humor més bruscs, ja que no es pot triar voluntàriament si durant la primavera un vol estar «alterat» o ensopit, sinó que «si assimiles bé tota la informació que du l'aire, estàs animat; per contra, si et costa més, has de fer més esforç i estàs més cansat i fins i tot es pot arribar a patir d'allò que es diu astèmia primaveral i no tens ganes de fer res», comentà l'homeòpata. Aquesta «malaltia» temporal no és un problema psicològic, en principi. Tot i això, pot derivar en algun trastorn més important, centrat principalment en el fetge.

Aquest òrgan, segons la medicina antroposòfica, i en similitud al que pensaven els metges de l'Edat Mitjana que seguien mètodes grecs, és el causant de la plenitud vital, a causa de la seva possibilitat de segregar líquids que fan que la persona sigui molt més sensible. D'aquesta manera, es pot concloure que totes les actuacions i els canvis d'humor que es poden observar pel carrer aquests dies són el fruit d'una major sensibilitat i d'un major nombre d'estímuls externs. Una combinació que pot resultar explosiva, encara que en temps de primavera "ja se sap" sempre es pot recórrer a l'excusa que és culpa de l'alineació dels planetes i el Sol.