Miquel Ferrà i Martorell20/03/01 0:00
TW
0

La premsa mallorquina de tal dia com avui, i especialment el diari de la vesprada, Ultima Hora, porten curiosos anuncis, tres dels quals mereixen la nostra atenció. Així, pel que fa a la gastronomia del moment, és ben interessant el que diu: «La famosa botiga de queviures La Providència del senyor Vicenç Pomar ha instal·lat un departament que es dedica a la venda al detall, o sigui, al por menor, del tan acreditat vi de la possessió de La Bastida, i és la nostra l'única casa autoritzada per comerciar-lo d'aquesta forma. El claret és a quaranta cèntims el litre. El malvasia blanc a setanta-cinc cèntims...».

Però sembla que el que era veritablement negoci estava constituït pels productes emprats per a la bellesa femenina i la salut.
«Senyores! Meravellós invent! Veritable depilació! Ho podeu aconseguir amb el Depilatori dels Àngels, que és l'únic preparat infalible per a la destrucció radical de les arrels dels pèls i això sense irritar el cutis. No haureu de pagar si passat un any el pèl torna a sortir. No hi ha major garantia. L'inventor, que podeu consultar, és Heliodoro Lillo...».

Més freqüents eren els remeis i elixirs guaridors. És el cas dels «Miraculosos Confits Costanzi», per a les estretors uretrals, uretritis-prostatitis, cistitis i constipats de la bufeta. Diu el text: «Guariment radical sense sondes, sense dolors, sense funestes conseqüències, amb els confits Costanzi, els únics que calmen a l'instant la coïssor i la freqüència d'orinar, els únics que tornen les vies genitourinàries al seu estat normal. Una capsa de confits Costanzi, cinc pessetes. Mals veneris, purgació recent o crònica, gota militar, nafres, etc. guariment radical, miraculosament, en vuit o deu dies... Sífilis: guariment radical amb l'antisifilític Roeb Costanzi, depuratiu insuperable de la sang infectada. Cura les adenitis glandulars, els dolors dels ossos, l'impotència, les taques, les erupcions de la pell, les pèrdues seminals i qualsevol casta de sífilis, sigui o no hereditària.

Trobareu aquest medicament a les apotecaries de Joan Valenzuela, plaça de la Quartera, número 14 i d'Ignaci Forteza Serra, Carrer de Jaume II, número 21...».

Ah! La salut! I els venedors de salut en aquells temps que hi havia encara tanta confusió i engany. Pio Baroja, en alguns dels seus contes, exposava aquesta realitat, datada el 1900: «Marichu, la dona del llogarret Aitola, tenia una malaltia raríssima, que se li havia presentat dues o tres setmanes després del part. Tan prompte començava a riure sorollosalemt com plorava amb gran amargor... Varen córrer veus que tenia dimonis dintre i es va dir també que un home misteriós, en passar prop d'ella, li havia llançat el mal d'ull. La curiositat dels llauradors veïns estava excitadíssima, les converses abundaven: uns opinaven que la millor cosa era avisar el capellà, altres creien més lògic el fer venir una vella gitana, mig almoinera, mig bruixa... Com a primera providència avisaren el capellà del poble. Aquest beneí la casa, conjurà els esperits per tal que sortissin del cos de la posseïda i, tanmateix, els seus exorcismes no produïren cap efecte. Aleshores anaren a cercar la gitana...».