La sonda 'Galileu', condemnada a morir aixafada per Júpiter

TW
0

La sonda Galileu, un dels instruments més valuosos de l'exploració espacial, ha estat condemnada a morir aixafada per l'enorme pressió atmosfèrica del planeta Júpiter. Però la destrucció de la petita nau, que des de fa 5 anys gira en òrbita del major planeta del sistema solar, no ocorrerà de manera imminent. Abans de ser arrossegada cap a la pesada atmosfera de Júpiter al 2003, la sonda Galileu realitzarà observacions de les 28 llunes del planeta i dels seus misteriosos anells.

Amb un cost suplementari de 9 milions de dòlars, aquesta serà la tercera ampliació d'una missió exploratòria del sistema solar que Galileu inicià després de ser llançada a l'espai l'octubre de 1989 a bord del transbordador Atlantis. L'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA) manifestà que Galileu farà cinc exploracions més de les llunes de Júpiter abans que l'enorme força de gravetat del planeta l'arrossegui i la destrueixi en la seva densa atmosfera.

«Estam orgullosos d'aquest cavall de batalla. Ha funcionat tan bé que li podem demanar que continuï servint a la ciència un poc més», esmentà el director adjunt del programa d'exploració del sistema solar de la NASA. D'acord amb els plans elaborats per la darrera missió de Galileu, la sonda passarà el 25 de maig pròxim a uns 100 quilòmetres de la lluna de Calixt, la segona de major mesura dels 28 satèl·lits que orbiten a Júpiter. L'atracció d'aquesta lluna és la que modificarà el seu desplaçament fins dur-la per agost i octubre a les regions polars de Io, una lluna de caràcter volcànic.