Iolanda PericàsPalma16/03/01 0:00
TW
0

El Casal Solleric acull a la seva planta baixa l'exposició Còmic, tres mirades, una mostra que s'emmarca en les Jornades de Còmic Nostrum, que pretenen acostar al públic tres formes diferents d'entendre el novè art que posen de manifest la diversitat i varietat del còmic actual. En aquesta exposició, organitzada per l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic, es pot fer un recorregut per les obres de Víctor Mora, que van més enllà del mític Capitán trueno, Das Pastoras i el mallorquí Bartomeu Seguí.

En paraules de Joan Miquel Morey, que juntament amb Àlex Fito, Yayo Àlvarez i el mateix Seguí, és comissari de la mostra, «amb aquesta mostra hem fet èmfasi en la diversitat del còmic presentant alguns treballs de Víctor Mora, un dels grans guionistes i creador d'universos, a qui volem llevar l'etiqueta del Capitán Trueno i presentar el seu vessant de guionista; Das Pastoras, un dels grans dibuixants actuals, amb un humor molt particular, negre, absurd i surrealista; i la mirada quotidiana i càlida de Bartomeu Seguí».

«El Capitán Trueno tingué molta acceptació i durà tants d'anys perquè jo tenia moltes coses per dir», afirma Víctor Mora, el guionista d'un dels personatges de còmic més emblèmatics de la història de la historieta a Espanya. «La censura en va retallar algunes coses, i va fer, de tant en tant, algunes de les tonteries que se solien fer, però malgrat això el Capitán Trueno era un heroi que estava a favor dels febles i oprimits, en contra dels tirans, i això no ho canviaren», recorda Mora.

En parlar de franquisme el guionista fa broma i afirma que el Capitán Trueno no lluitava contra el franquisme, si ho hagués fet no hauria durat ni mitja setmana, i fa 44 anys i encara es publica. Això sí, sempre estava a favor del poble». Mora continua explicant que «la censura et domestica, deien 'fins aquí' i no podies anar més enllà». Quant a la seva carrera de dibuixant, posada únicament en pràctica en el Capitán Kerr, Mora explica que deixà de dibuixar perquè «el temps em va fer justícia i em demostrà que si bé a mi m'hagués agradat ser un gran dibuixant, jo era un dibuixant dolent, això sí, i encara és pitjor, molt aplicat. El fet és que em vaig dedicar a allò que sabia fer, escriure guions».