El gran escriptor rus Alexandr Solzhenitsin, premi Nobel de
Literatura 1970, situa en aquestes dates la trista experiència d'un
personatge de ficció, Ivan Denisovich, captiu del sistema soviètic
com ell mateix. Nascut el 1918, de pares humils, destacà per les
seves qualitats de bon estudiant i així pogué cursar la carrera de
Física i Matemàtiques a la Universitat de Rostov del Don. Llavors
va seguir els cursos per correspondència de la Facultat de Lletres
de Moscou. El 1941, durant la Segona Guerra Mundial, era soldat i
ascendia a capità el 1942. Estava en el front quan el detingueren
per haver escrit una carta en què criticava Stalin.
De res no li serví la seva heroica actuació contra els nazis.
Fou processat el 1945 i condemnat a vuit anys de treballs forçats.
No aconseguí la llibertat fins el 1953 i quatre anys després el
rehabilitaven oficialment. Fou, llavors, professor de Matemàtiques
i Física a una escola secundària de Riazan i el 1962, amb
l'autorització de Kruschev, publicava Odin Dien Ivana Denisovicha
(Un dia de la vida d'Ivan Denisovich), uns textos de la més
eloqüent denúncia del totalitarisme dels anys 40 i del culte
personal al Dictador roig...
«Les cinc del matí. Com cada dia sona el despertador: cops de
martell sobre un tros de via penjat vora el barracot d'Estat Major.
Els cops irregulars travessen gairebé els vidres i els dits de gel
que els cobreixen, i ben aviat, s'atura el renou. Fa fred. Al
guardià no li ve de gust tocar diana molt de temps i el so
s'extingeix. Allà fora, tot es troba igual que quan Shujov
s'aixecà, enmig de la nit, per anar al lloc comú. Negre, tot negre,
amb tres fanalets grocs que es veuen des de la finestra: dos sobre
la zona de vigilància; una, sobre l'interior del campament. Encara
no vénen a obrir el barracot, ni senten els homes del servei de
neteja duent-se el poal... Shujov, mai, ja no dorm més del compte;
sempre s'aixeca en sentir el senyal...».
Alexandr Isaievich havia comandat una bateria en el front de
Leningrad. Als vuit anys de treballs forçats, els jutges n'hi
afegien tres més de desterrament. Tanmateix no li tancaren la boca
i les seves crítiques al règim estalinista i l'exaltació dels
valors cristians i eslavistes li suposaren odis i simpaties.
És curiós que Un dia en la vida d'Ivan Denisovich fou
primerament publicada en una revista oficial. Dins la seva obra, la
denúncia dels horrors del Gulag provocà una reacció del món contra
el sistema i en ser-li concedit el premi Nobel, les autoritats
soviètiques li prohibiren de sortir de l'URSS per anar a recollir
el guardó. L'expulsaren del país i el privaren de la ciutadania
soviètica. Després d'una breu estada a l'Alemanya occidental, passà
als Estats Units. Tanmateix enyorava Rússia i hi tornà el 1994.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.