El periòdic Courrier du Bas-Rhin parlava, tal dia com avui, dels
estafadors que abundaven a les poblacions més o menys importants
amb les més enginyoses tècniques de l'engany. Alertava la gent
sobre l'excessiva confiança que mai no han de mostrar els
comerciants envers dels desconeguts. No poques vegades, els
botiguers, amb pocs escrúpols en el pes i les mesures, surten, ells
mateixos, escalivats per un parroquià que les sap de totes,
totes...
«Denunciam avui una petita estafa digna de competir amb les
estafes majors que dia rere dia tenen lloc a la capital, a desgrat
de les persones massa confiades, sota el nom de robatori a la tira,
robatori a la polonesa o robatori al bon dia. La setmana passada es
presenta una dona a casa d'un botiguer de Thann i demana un quilo
de bon cafè. El botiguer li pesa dins una bossa de paper, però la
compradora li diu que no ha de menester tal envoltori, sinó que li
posi el café en una cassoleta que porta sota la capa. Posat el cafè
dins la cassoleta, la bona dona cerca la bossa dels doblers i no la
troba. Ai! Déu meu! "S'exclama, perdoni, senyor botiguer, he
oblidat els doblers a casa, els vaig a cercar, però no passi ànsia,
que aquí li deixaré la mercaderia. Posa la cassoleta sobre el
mostrador i surt. Passa una hora i la dona no compareix.
El botiguer es cansa d'esperar. Agafa la cassoleta per tornar
posar el cafè en el caixonet que pertoca però... Oh! Sorpresa! La
maleïda cassoleta és buida i no té fons; li han llevat el cul de
llauna, de manera que el cafè no ha fet més que passar de la
cassoleta a la butxaca de l'astuta madona que tenia acuradament
disposada sota la capa...».
I el diari Le Temps donava compte d'un altre cas ben curiós. És
el següent: «L'enginy dels lladres, sempre fructífer, ha fet de la
ciutat de Bordeus un camp d'experiments per a tots aquells a qui
els agrada apropiar-se de coses d'altri. Un individu, ben vestit i
pentinat, entra a una botiga i demana xarop de sucre. Un cop li ha
fet saber el preu, el botiguer fa notar al comprador que no porta
cap ampolla on posar el xarop. El comprador, sense canviar
l'expressió de la cara, diu que li posi dins el capell i quan veu
la cara de dubtes del comerciant, afegeix que s'ha posat messions
amb uns amics que no era capaç de fer-ho. Pesa el botiguer el xarop
mentre riu sota els mostatxos i aboca el xarop en el capell que li
presenta. Tot d'una que el xarop ha estat abocat, el client, es mou
ràpidament i posa el capell, ben aficat, sobre el cap del botiguer.
I mentre aquest, amb la cara inundada de mel, es procura
llevar-se-la del damunt, el lladre aprofita la confusió per netejar
el calaix dels doblers i sortir a la carrera».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.