Xam, l'aventura d'un creador inquiet

Mallorca s'acomiada avui d'un artista que dinamitzà la plàstica i la cultura illenques

TW
0

A mitjans de la dècada dels trenta, Pere Quetglas s'estrenava en revistes amb il·lustracions i caricatures de la galeria de personatges illencs i estatals. Poc es pensaven, tant els lectors i com ell mateix, que aquell pseudònim de Xam amb què signava hauria de designar avui un creador cabal i determinant en el desenvolupament de la plàstica illenca, tant per la seva obra "ressonant de les tendències artístiques internacionals" com per la seva labor de dinamització de la cultura mallorquina, plasmada en nombroses activitats i iniciatives.

Xam finí el passat diumenge, als 85 anys, i serà avui acomiadat amb una missa de funeral a l'església Verge de la Salut, a les set de l'horabaixa. Serà el darrer adéu a una personalitat inquieta que destacà sempre per les seves qualitats d'observador atent de la realitat circumdant: així en les seves caricatures primerenques, així en la dura oposició al panorama ranci de la pictòrica de postguerra mallorquina, hereva del postimpressionisme a expenses dels nous corrents europeus, així en el coratge que demostrà amb la seva editorial Roda, fundada el 1949, en publicar Obra poètica de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, la primera obra en català.

S'acumulen en la seva trajectòria llenguatges artístics i labors de ressonància social que fan de Xam un personatge plural, abans de res. En el vessant creatiu, la seva acrtivitat d'il·lustrador, caricaturista, cartellista i delineant "treballà, amb Gabriel Alomar, en la confecció de Pla General de Palma" són preludi a una intensa dedicació al gravat, especialment a la xilografia, en la qual és considerat un autèntic mestre. Seduït pel llenç, s'inicià als 50 en una pintura de llenguatge no-figuratiu, en clara oposició al paisatgisme postimpressionista d'influència local que dominava l'art illenc, recollint els idiomes de l'abstracció i atorgant a l'obra d'art un paper més enllà del mimètic de represetació.