Pere Quetglas «Xam» morí ahir després d'una llarga malaltia.

TW
0

Víctima d'una llarga malaltia, morí ahir als 85 anys a Palma el pintor i dibuixant Pere Quetglas Ferrer Xam, també un dels màxims exponents de les inquietuds culturals i intel·lectuals de Mallorca des dels anys trenta fins, pràcticament, el final del segle XX. Xam s'inicià en el camp del dibuix i de la caricatura política, que ja demostrava una de les característiques de la seva personalitat: el sentit de l'humor.

El 1938 ingressà com a delineant a l'Ajuntament de Palma i va dibuixar els plànols del pla general de Palma. El 1944 s'inicià com a professor de dibuix del col·legi Monti-sion, on impartí la docència durant gairebé quaranta anys. Així mateix, i mentre continuava la seva feina com a dibuixant, el 1949 fou un dels fundadors de l'editorial RODA. Eren els temps en què començava la seva obra xilogràfica, que mai no abandonà.

Les seves primeres teles i taules pintades a l'oli daten de principi dels anys cinquanta, i molt aviat es convertí en incofusible el seu llenguatge figuratiu amb connotacions surrealistes. De fet, Xam imposà un estil innovador, molt llunyà del paisatgisme que tan de moda estava aleshores a Mallorca. El 1959 fou un dels impulsors del gup Tago i, amb aquest col·lectiu, féu diverses exposicions arreu de Mallorca.

En aquella època treballa de ferm l'abstracte i es distingeix per la construcció d'uns plans encreuats amb línies negres de traç recte, les quals delimiten els espais de color, però també continuà amb la línia figurativa els anys seixanta, insistint en natures mortes i en figures humanes. El 1975 treballà la tècnica de gravat amb aiguafort, i edità diverses sèries de deu planxes cada una. El 1980 fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià.