TW
0

«La llengua neix del poble, ell és el que la genera», d'aquest raonament parteix l'afició de Miquel Aguiló Capllonch. Un mallorquí que «amb molta dedicació, consultes de tractats, la lectura i el record de les dites dels padrins» té recopilats en un volum encara inèdit les traduccions del castellà al català de quasi 1.200 refranys, dites, expressions...

La facilitat per crear de Miquel Aguiló i el seu gust pels petits detalls es fan palesos al cap de cinc minuts de parlar amb ell. «Sempre m'ha agradat escriure i en la feina de traduir refranys i dites hi tenc un gran entreteniment. Un esbarjo, que he de dir que de vegades em lleva hores de son, sobretot si algun es complica i no hi trob analogia amb un altre de català».

Si finalment no hi ha manera de trobar-ne un que es correspongui en català, ell crea la dita més apropiada. Per exemple, la traducció al català de «A Dios rogando y con el mazo dando» podria ser «Per menjar no basta resar».

A hores d'ara, de la seva ja abundant recopilació, la lletra amb què comencen més refranys és curiosament la e, seguida per la n. «Ambdues sobrepassen llargament el centenar», digué. Un cas destacat de l'estudi de Miquel Aguiló és el de la lletra n. Aquesta inclou nombrosos refranys i proverbis a causa de la conjunció «ni» o de l'adverbi «no» que, tot i denotant negació, en molts de casos de les seves conclusions se n'extreuen sentències positives.