El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, presidí la missió
extraordinària del Govern espanyol en la cerimònia de beatificació
de 233 màrtirs espanyols de la Guerra Civil, que oficià el papa
Joan Pau II ahir a la basílica de Sant Pere del Vaticà. La major
part dels beatificats procedien de València i pràcticament tots
eren monges o capellans. Entre aquests sants potencials es trobava
el jesuïta nascut a Manacor Pere Gelabert, que morí a Gandia a
l'inici de la confrontació bèl·lica.
«En aquells terribles anys, molts capellans, figures religioses
i membres laics varen ser assassinats simplement per haver estat
membres actius de l'Església», digué el papa davant milers de
pelegrins. Quasi 7.000 religiosos, monges i capellans varen ser
assassinats durant el conflicte espanyol de 1936 a 1939 per les
forces oposades al feixista Francisco Franco. El Vaticà amb
freqüència recorda amb horror aquella persecució de membres de
l'Església. No obstant això, els crítics indiquen que l'Església
espanyola obertament donà suport a la rebel·lió de Franco contra el
democràticament electe govern del Frente Popular i que les
atrocitats varen ser comeses per ambdues parts en conflicte.
Mai en la història de 2.000 anys del catolicisme cap papa no
havia beatificat tantes persones en una sola cerimònia. Els majors
actes de beatificació varen ser el 1992, quan el papa ja beatificà
122 víctimes del conflicte bèl·lic espanyol. El papa, de 80 anys,
vestit de resplendent porpra i daurat, semblava cansat, però parlà
amb veu forta en un clar espanyol durant la cerimònia, de dues
hores. Joan Pau II saludà «de manera calorosa» els quasi 25.000
espanyols congregats a la plaça de Sant Pere i la delegació
oficial, «que han vingut "digué" en representació d'un poble que en
tots els seus estaments socials i indrets de la seva geografia ha
donat tants d'exemples de santedat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.