Miquel Ferrà i Martorell12/03/01 0:00
TW
0

El periòdic de la capital francesa, el Moniteur Parisien, explicava, tal dia com avui, com havia anat en augment el negoci dels contrabandistes. També a Mallorca, com tants altres llocs costaners o fronterers, cas d'Andorra, era una de les activitats més lucratives, aquí perseguides pel cos de carrabiners a la segona meitat del segle XIX. Però tornem a París i al diari en qüestió: «És impossible formar-se una idea dels infinits i sempre enginyosos trucs que fan servir els contrabandistes per tal de burlar la vigilància permanent dels duaners. N'esmentarem alguns. Comunament envien, en fardells, dos o tres companys, els quals, simulant esser descoberts, fan el gest de fugir en direcció oposada, tiren els fardells i desapareixen. Mentre l'atenció dels duaners es concentra en la mercaderia i els fugitius, a un senyal convingut del cap de la colla, vint o trenta contrabandistes carregats amb articles prohibits salven la frontera sense esser molestats...

Que volen introduir un cavall a Espanya? El condueixen sense corretjam, com si anàs a pasturar. Arribats a la frontera, el munten i el llancen a gran galop, com en una càrrega de cavalleria, passant de vegades per damunt dels funcionaris, que inútilment el volen aturar.

Però la tasca més dura, i també la més important, per als contrabandistes, és la d'introduir doblers per als carlins, un dels bàndols de la guerra civil a Espanya. Per aquesta casta d'operacions no fan servir més que homes d'absoluta confiança, i envellits dins l'ofici. Les sumes que els són entregades són regularment en or, perquè fan menys embalum, i estan contingudes en butxaques de cuiro. A la seva inventiva es deixen els mitjans d'entrar a Espanya sense accident ni avaria. Ara salven la línia que separa els dos regnes desfressats d'almoiners; suara com a llauradors del país que tornen de la feina, en camisa, i amb les seves eines a l'esquena... Rarament, els duaners s'adonen del que passa, malgrat el seu activisme i la seva consumada experiència, i mai no capturen els doblers; sigui com sigui, mai no s'ha sentit dir que un contrabandista no hagi entregat la quantitat de doblers que se li havia confiat...».

El periòdic seguia parlant de la tasca, quasi sempre amb èxit, dels contrabandistes, en els Pirineus, els Alps, les fronteres dels estats europeus, les portes de les ciutats on es paguen drets.

Enumerava les mil combinacions, les més sofisticades tècniques per a camuflar les mercaderies... «S'han trobat "per exemple, deia" paquets de cotó filat dins masses artificials de carbó de pedra, en rodes de molí, en resmes de paper ben disposades, en les armadures dels carruatges i les diligències, en el pa de munició...».