La mort de Ferdinand Zeppelin (1917)

Tota la premsa alemanya es fa ressò de la mort del popular inventor i científic Ferdinand Zeppelin (Constança, Baden, 1838), esdevinguda a Charlottenburg, Prússia, mentre s'allarga la Primera Guerra Mundial, en què la seva principal creació, el dirigible, hi jugà un paper important. Sent de la noblesa més rància, el comte Von Zeppelin va rebre una educació militar i amb aquest ofici, el 1863 el trobam als Estats Units, al Potomac, com observador de l'Exèrcit del Nord en la guerra civil d'aquell país. Estudiós de la navegació aèria, i estant encara a Nord-amèrica, realitzà a Minnesota la seva primera ascenció en globus i aquesta experiència l'omplí d'entusiasme i el marcà per a tota la vida. Tanmateix hagué de seguir amb la seva carrera militar i així va haver de prendre part en la guerra de les Set Setmanes del 1866, és a dir, aquella que enfrontà Prússia a una aliança de Württemberg i Àustria. Un cop aconseguida la victòria, tornava al camp de batalla el 1870, aquesta vegada contra França, guerra que també guanyaren les armes prussianes. Amb tots aquests mèrits d'acció bèl·lica es pogué retirar el 1891 amb el grau de tinent general de l'Exèrcit alemany i fou aleshores, sortadament, quan es pogué dedicar, amb prou temps lliure, a la investigació i experiments aeronàutics. Fins aquells moments, els aerostats, anaven navegant sota el buf del vent i Zeppelin tenia en el pensament d'inventar un motor que posat a la gòndola del globus el pogués dirigir i governar. Aquest enginy rebria el nom de «dirigible» i el Comte va gastar tota la seva fortuna rere tals il·lusions, de manera que tant el Kaiser Guillem com el suport públic l'hagueren d'ajudar a seguir endavant. Ja amb millors finances, l'aristòcrata tingué la lluminosa idea de reduir el globus a una estructura d'alumini en forma de cigar havanès. Amb aquests avanços, el dos de juliol del 1900, la nau de Zeppelin s'enlairava amb gran èxit i expectació. Sota la gòndola hi havia un motor de combustió interna i una hèlix semblant a les d'un vaixell, però immensament més lleugera. Desferrà majestuosament i aterrà, una mica avariat, però sense entrebancs. Tanmateix, els germans Wright i el seu avió a motor s'avançaven al desenvolupament d'aquell navili aeri, que passava gran perill quan feia mal temps i que presentava un blanc massa voluminós i explosiu en temps de guerra, ja que anava ple d'hidrogen. L'Exèrcit alemany no dubtà a servir-se dels zeppelin per bombardejar Londres, malgrat que més de quaranta foren destruïts per l'aviació britànica i l'artilleria antiaèria. Acabada la Primera Guerra Mundial i a causa de l'interès que el públic en general mostrava vers aquells gegantins artefactes voladors, algunes indústries d'Itàlia, Anglaterra, França i els Estats Units dedicaren dirigibles a viatges de plaer. Es popularitzaren molt durant els anys 20 i també sofriren nombrosos accidents. El més conegut fou el «Graf Zeppelin» que va fer el seu vol inaugural el 1928 i va recórrer tot el món l'any següent. Ja durant el govern de Hitler es posà en vol, com a línia regular entre Alemanya i els Estats Units, el «Hindenburg». Es va enlairar el 1936 i el 1937 acabava entre flames a New Jersey per no ressuscitar mai més de les seves cendres. L'hidroavió «Clipper», Nova York-Lisboa, el substituïa amb prou avantatge.