L'editorial Moll presentarà en breu la segona edició de la
primera i única obra del professor Josep Antoni Grimalt, catedràtic
de la Universitat de les Illes Balears, Història d'una dama i un
lloro, publicada per primer cop l'any 1965.
"Com és que des de 1965 no s'ha tornat a publicar cap obra
vostra?
"La veritat és que, malgrat tenir la novel·la un bona acollida de
públic i crítica, jo no tenia confiança en les meves possibilitats
com a escriptor. Això, juntament amb la falta de temps, va provocar
que deixàs de fer literatura de creació i em dedicàs de ple als
meus estudis i a la divulgació.
"I ara, no us plantejau la possibilitat de reprendre la
vostra carrera literària coincidint amb aquesta segona
edició?
"Sincerament, he perdut la il·lusió per escriure perquè crec que la
literatura s'ha mercantilitzat molt. Ara vendre un llibre és com
vendre detergent. D'altra banda, les grans editorials estan més
interessades a crear compradors de llibres que no bons lectors. He
escrit alguna coseta i no descart la possibilitat de continuar-ho
fent. Jo escric pel gust de comunicar, i sobre aquesta base
m'agrada escriure. De tota manera, jo no vaig escriure la Història
d'una dama i un lloro amb la intenció que fos publicada.
"Com és, doncs, que vàreu arribar a publicar la
novel·la?
"Bé, la qüestió és que la vaig començar a escriure com a exercici
per practicar el català, però se'm va anar allargant i va acabar
sent una novel·leta. La vaig deixar llegir als amics i em varen
animar que la publicàs, però no els vaig fer cas. Dos anys després,
el 1962, em varen suggerir que la presentàs al Ciutat de Palma i,
malgrat no ajustar-se a les bases per la seva poca extensió, va
quedar finalista. El 1965 la vaig publicar.
"I què creis que pot aportar aquesta novel·la al públic
actual, tan diferent del de 1965?
"Aquesta és una obra que no s'assembla gens al tipus de literatura
que es fa ara, però tampoc no s'assemblava a la que es feia fa
quaranta anys. Des del meu punt de vista és una novel·la atractiva
per a molta gent, pel seu argument desbarat i perquè segueix la
línia de la literatura tradicional, és clara, bona d'entendre i, a
més, divertida.
"Quina creis vós que és la principal diferència entre el que
s'escriu ara i la literatura que es feia als seixanta?
"No conec gaire la literatura d'avui dia perquè per la meva feina
he d'emprar obres que no són d'actualitat i entrar en una llibreria
m'aborrona per la gran quantitat de títols que surten constantment.
De tota manera i pel poc que jo sé, diria que la literatura actual
és anticlàssica; avui dia s'escriu sense un pla pretraçat, es fa
una literatura extravagant plena d'inconnexions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.