Omar Khayyam i el seu Rubaiyat (1905)

L'editorial Macmillan and Co. Limited, de Londres, amb sucursal a Nova York, dóna a conèixer l'obra d'un poeta persa medieval molt desconegut fins aleshores a Occident i el missatge literari i filosòfic del qual, podríem dir, que encara avui és vigent. Sabem molt poc de la seva biografia. Es creu que era un astrònom de la Cort durant el regnat de Malikshah. És coneguda la seva obra sobre l'àlgebra, el seu comentari sobre Euclides, les seves investigacions dins les complicades xarxes de les matemàtiques i l'astronomia, així com la creació d'un nou calendari. Però el més important és, segurament, la seva obra poètica. La seva tomba, molt venerada, es troba a Nishapur. Sembla que els poemes d'Omar són autobiogràfics o reflecteixen les seves inquietuds i, segurament, no estaven destinats a la publicació. Sí que en degué gaudir el Soldà que el protegia. Crec que no seria exagerat dir que Omar Khayyam és el «Ramon Llull» d'Orient i, fins i tot, amb les seves idees, experiències i conreu de coneixements se'n podrien fer, entre el persa i el mallorquí, un cert paral·lelisme. Tenia el seu observatori, popularment conegut com la «casa de les estrelles» a Korasà i el seu amor envers de la ciència i la literatura no posava entrebancs al seu diàleg amb Déu, a qui feia mil preguntes sobre la vida i la mort. Sabem que era adolescent el 1073 i que morí alguns anys abans del 1125. Descobert pels traductors anglesos victorians, Edward Fitzgerald el presentava al públic lector i la seva obra poètica era molt comentada i celebrada. És clar que hi ha dos aspectes que el separen del nostre Doctor Barba Florida, tan místic com aquest era. Diu el catedràtic Cardona que Omar «treballa sobre els objectes de la realitat; quan parla del vi, parla del vi veritable, quan parla d'una al·lota, és una dona jove de carn i os. Però el vi és per a ell, evasió de la trista realitat de la vida i així, en el capítol CLXVI del seu Rubaiyat exclama: «Totes les riqueses per un calze de vi generós! Tots els llibres i tota la saviesa dels homes, pel suau aroma del vi! Tots els himnes d'amor per la cançó de la copa que es serveix! Tota la glòria de Féridum pels reflexos del vi dins aquest càntir!»