Mor David Herbert Lawrence (1930)

TW
0

Tal dia com avui mor de tuberculosi a Vence, Provença, l'escriptor britànic David Herbert Lawrence (Eastwood, Notts, 1885). Ja havia tingut un agreujament de la seva malaltia a Nou Mèxic i retornà a Europa el 1929. Al llarg d'uns mesos no pogué superar el defalliment físic i deixava una obra molt emblemàtica, universalment reconeguda. Autor polèmic, una de les seves obres més famoses, L'amant de lady Chatterley, publicada el 1928, fou prohibida a Anglaterra i causa d'un gran escàndol. Escriptor viatger, abandonà Anglaterra i residí a França, Itàlia, Mèxic, Estats Units i Austràlia, i va fer una curta estada a Mallorca. Sempre a la recerca d'àmbits més permissius on poder publicar la seva literatura vitalista, que glorifica els instints al davant de les restriccions socials. David era el quart infant d'un miner i als tretze anys guanyà una beca que li va permetre d'estudiar a la Nottingham High School i després aconseguí el certificat de mestre d'escola, una tasca que exercí a la seva ciutat natal i a Croydon. Tanmateix decidí de dedicar-se exclusivament a la literatura i al llarg de dos anys viatjà per Alemanya i Itàlia. El juliol de 1914 tornava a Anglaterra per casar-se amb Frieda von Richthofen i el 1919, el matrimoni abandonà definitivament el Regne Unit. Un dels seus llibres menys coneguts, Etruscan places, representa bona part del seu pensament. Explicava Richard Aldington que «cap al final de la seva vida, Lawrence es va sentir dominat per la idea que el fet d'adquirir civilització feia mal a l'esperit de l'home. I aleshores es mostrà fascinat per dos pobles antics, els indis mexicans i els etruscs, molt oblidats i que al seu veure eren més eficaços i progressius que la societat que patim i vivim. Ell i la seva esposa Frieda varen recórrer Mèxic i Nou Mèxic des del setembre de 1922 fins al començament de 1925. Dos anys després visitava Etruria en companyia del seu amic americà Earl Brewster la primavera del 1927...

Amb aquest esperit descobridor, Lawrence cerca sobre els vestigis d'ahir i la gent d'avui l'herència etrusca, els seus misteris i els seus significats. Viu els dies que ha de menester a Cerveteri, Tarquinia, Vulci, Volterra... Examina al detall les tombes pintades de Tarquinia i vol guaitar, a través de tals monuments funeraris, si hi pot haver vida després de la mort. Però no tot són tombes. També a cel obert esbrina enigmes... «El caminoi voreja la ciutat emmurallada, amb alts i baixos, segons el relleu dels pujols. A la dreta puc veure la torre de l'església de Santa Clara, sobre una plataforma irregular d'una muntanyeta. Hi vaig. I aleshores puc observar un dantesc, desolat món, sota Santa Clara i més enllà. Aquí el camí segueix el que resta dels murs etruscs. I a la dreta hi ha petits horts d'oliveres i terrenys sembrats de blat...».