Un llibre revolucionari (1974)

Tal dia com avui es produeix un esdeveniment a Portugal que durà cua i canvi. Apareix el llibre Portugal i el futur, escrit pel general Antonio de Spínola, cap d'Estat Major adjunt i exgovernador general de Guinea Bissau. A través de les seves pàgines, el prestigiós militar fa una anàlisi de la situació a les colònies i aporta, per primer cop, la tesi que una victòria a Àfrica, en la guerra d'Angola, és ja impossible. El llibre és el més gran best"seller que ha conegut mai el país. Va per totes les cases, és comentat per milers i milers de lectors i el seu contingut passa als mitjans de comunicació i al carrer en general. Entorn a totes aquelles idees que demanen una república renovada i democràtica i la liquidació d'un imperi obsolet, un grup de capitans promou en un alçament militar amb data del 25 d'abril, quan caurà, finalment, el govern de Caetano i del president Americo Thomaz. El moviment té un gran èxit. Tot el poble es llança a la lluita política i el 15 de maig, el mateix general Spínola pren possessió del govern portuguès. El nou règim es compromet, en primer lloc, a treure's del damunt la feixuga càrrega de les colònies i vint-i-quatre hores després, els ministres d'afers exteriors, Mario Soares, s'entrevista a Dakar amb el secretari del Partit Africà d'Independència de Guinea i Cabo Verde (PAIGC) per tal d'arribar a un acord de descolonització de Guinea Bissau. A començaments de juny, el mateix Soares posa en marxa les converses amb el president del Front d'Alliberament de Moçambique (FRELIMO), Samora Machel, a Lusaka, Zàmbia. No ha passat un mes quan Spínola anuncia oficialment que ha arribat l'hora de traspassar els poders a Guinea, Angola i Moçambique. La descolonització més difícil serà la d'Angola a causa dels interessos portuguesos, molt importants, en aquell territori. Es produeixen a Luanda nombrosos incidents i avalots. Els mateixos nadius no es posen d'acord i la brega s'allarga. El 23 de setembre, Spínola s'ofereix a negociar-ho personalment. Però en comptes de fer-ho, una setmana després dimiteix de la presidència, a causa de les pressions de la Junta Militar, que prohibeixen una manifestació de dretes. Els substitueix el general Costa Gómez. Tanmateix, el 31 d'octubre hi ha una greu revolta a Cabinda, un enclau costaner angolès, vora la frontera del Zaire. Resulta que en aquella comarca hi ha molt de petroli i això constitueix un dels grans problemes que té Angola per accedir a la seva independència. Massa interessos creats portuguesos i estrangers. El 26 de novembre són signats, a Alger, els protocols d'independència de les illes de Santo Tomé i Príncipe. I a l'Algarve es reuneixen, ja cap a finals d'any, els diferents grups angolesos i el govern de Lisboa. Es decideix finalment que Angola serà independent l'onze de novembre del 1975.