Borrajo: «Si deixàs de ficar-me amb la gent, pensarien que estic malalt»

"«Loco» és un espectacle fet a la vostra mida. Quines són les caràcterístiques que el fan personal?
"Després de 29 anys i sobretot després de El bufón del rey on treballava molta gent he volgut tornar al Moncho del principi i fer un monòleg sense artilugis en què la paraula és la protagonista.

"Però la paraula no deu ser sempre la mateixa perquè són moltes les improvisacions del muntatge.
"És cert que hi ha molta improvisació que va lligada al lloc i al moment en què represent el meu espectacle perquè si deix de ficar-me amb el públic aquest pensaria que em passa alguna cosa greu. Però no tot és espontani, també té un text escrit molt elaborat.

"El públic també és protagonista?
"La gent ja em coneix i ve disposada a riure. Després de 10 minuts ja canten, ballen i el comportament del públic és com si estiguessin amb un amic a un bar prenent copes. La distància no existeix.

"Llavors, en el vostre espectacle, què preval la crítica social o el desig de divertir-se?
"Tot i que hi ha una crítica forta la gent està farta de política i allò més important és que la gent passi una estona divertida.

"Com surt l'espectador de l'espectacle, amb una actitud més crítica o no?
"Amb un somriure als llavis, convençuda que s'han dit moltes veritats i discuteix amb la persona que té al costat. Un fet que me sembla important. Però sense donar cap lliçó de moralitat.

"Quina és la teràpia a seguir per no caure en la bogeria?
"El riure, primer riure's d'un mateix és allò millor perquè així el que es riu de tu després ja és el segon que ho fa i no t'importa gaire.

"Quins són els símptomes de la bogeria social, segons el vostre parer?
"Que per sobre de l'amistat està la marca del cotxe i el rolex. L'escala de valors ha donat un tomb. Abans l'elit social era de culte però ara qualsevol opina. Tots els famosillos tenen la capacitat de parlar de tot. Quin horror, tots són filòsofs, tant parlen de literatura com de sexologia.