Neix el latin-lover Cisco Kid (1951)

A Argentina, on el gènere del còmic està consolidat des dels anys 30, amb magnífics dibuixants i guionistes, es viu, a començaments dels 50 un extraordinari boom capaç d'obrir fronteres als artistes riuplaters. Moltes revistes d'entreteniment infantil i juvenil han fet una gran tasca de difusió, com es ara Rico-Tipo (1944), Patoruzito (1945), Intervalo (1945) o Avivato (195 3), i els noms dels dibuixants Bataglia, Divito, Oski, Lino Palacio, Mordillo...aconsegueixen de tenir gran prestigi. Fins i tot n'hi ha un que és contractat pels sindicats nord-americans, la qual cosa significa la seva consagració universal. Es tracta de José Luis Salinas i la King Features Syndicate, de Nova York, li encarrega les imatges d'un heroi llatí del western, «Cisco Kid», un mexicà a l'oest dels Estats Units a mitjan segle XIX. El guionista és Rod Reed i el còmic s'universalitza ràpidament. Altres dibuixants argentins que es fan famosos a l'estranger són, entre d'altres, Raúl Damonte Taborda, Copi i Joaquín Salvador Lavado, Quino, així com l'uruguaià resident a Buenos Aires Alberto Breccia. Però tornem a Cisco Kid, que neix el 1951 en els quaderns il·lustrats i les trinxes dels diaris. Es evident que el personatge s'inspira directament en l'obra de Miguel de Cervantes. Cisco Kid, l'heroi, que va per prades i muntanyes a fer justícia, salvar donzelles i enamorar-les, es fa acompanyar sempre per Pancho. Cisco és prim i alt. Pancho petit i gras. Un diria que és el Quixot i Sancho Panza traslladats al «western» i al mateix temps quelcom que es troba molt present a la Nord-amèrica «made in Hollywood» de les dècades 40 i 50, sense obviar el parèntesi de la Segona Guerra Mundial i això és la presència del «latin-lover» dins el món anglosaxó. Recordem els antecedents cinematogràfics: Rodolfo Valentino, el primer de tots. Però retornant al tema dels còmics, el vuitè art, podríem considerar l'èxit aconseguit per Burne Hogarth, el 1947, amb la seva sèrie Drago, ambientada a l'Amèrica del Sud i que recrea les aventures d'un gautxo generós que ha de lluitar contra el baró Zodiak i els seus malfactors, tots ells vinguts de l'Alemanya nazi derrotada pels aliats. I aquí també apareix, al costat de l'heroi, l'escuder cervantí, que no és altre que Tabasco, grassonet, menut d'altària, mostatxut, galtut, fidel i valent. Llavors, la pèrfida Tosca, la dolça Darby, el sàdic Stiletto o la volcànica Flamingo completen la nòmina dels personatges que es mouen per una pampa quasi de luxe. És l'esperit llatí tan celebrat a la Meca del cinema: Xavier Cugat, Carmen Miranda...Tanmateix la fórmula es repeteix amb el cowboy Jerry Spring amb el seu «escuder» mexicà Ponche, en aquest cas creats pel belga Jijé, nom de batalla de Joseph Gillain. I és que la vida de l'art, amb molta freqüència, és una successió de tòpics on tot ja està fet i on tot està per a descobrir.