L'escriptor Màrius Serra es declara aficionat al jocs de paraules. | Pere Bota.

TW
0

Màrius Serra té ben clar que una de les coses que necessitava per ser escriptor era «dominar el llenguatge, i jugar amb ell és una bona manera d'intentar-ho». L'escriptor presentà ahir horabaixa, en el marc de la XII Setmana del Llibre en Català, la seva obra Verbàlia, jocs de paraules i esforços de l'enginy literari, un estudi sobre els artificis lingüístics que reuneix cinquanta modalitats diferents de recursos del llenguatge.

La seva afició pels jocs lingüístics prové, segons explica el mateix escriptor, «d'una casualitat, llegint un conte de Cortázar, Satarsa, vaig ensopegar amb un palíndrom 'Atale, demoníaco Caín o me delata', a partir d'aquí vaig començar a investigar sobre aquest recurs lingüístic i una cosa em va dur a l'altra». L'escriptor, responsable dels mots encreuats de La Vanguardia, ha treballat durant dotze anys en l'elaboració de l'estudi, dividit en dues parts.

La primera consisteix en un estudi «seriós i documentat» sobre el tema dels jocs de paraules, els recursos lingüístics i literaris, mentre que la segona «és la part pràctica», en la qual en cinc capítols diferents l'autor recopila història, curiositats i exemples de cinquanta enginys literaris. El llibre recull els principals jocs lingüístics de cinc llengües diferents: català, castellà, anglès, italià i francès, i els agrupa segons quina sigui la seva forma de creació.