Tal dia com avui comença la revolució a la ciutat de Coro i
aquesta, en mans de tres homes, Ezequiel Zamora, Juan Crisóstomo
Falcón i Antonio Guzmán Blanco, tornen a la guerra civil. Zamora
serà el conductor de la guerra. Falcón serà president de la
República i Guzmán Blanco l'hereu del poder. Sota aquest estat de
violència, el país, deixat per Bolívar, serà quasi totalment
assolat, en paraules de l'historiador Guillermo Morón. Només els
pobles de la muntanya andina, Mérida i El Tachira se salven de la
destrossa.
En els Llanos no queda cap casa dempeus. Ciutats i pobles són
tots saquejats i incendiats. Barines només presentava ruïnes, tot i
que havia estat una població progressista. La campanya del cabdill
camperol, el general Ezequiel Zamora, dóna el caràcter, encara més
intens, d'aferrissada guerra civil, a la lluita. Guerra a mort, la
més violenta, a sang i foc. Barinas i Guanare desapareixen sota les
flames enceses pels federals i guanyen aquests les batalles d'El
Palito i Araure, i són derrotats Andrés Avelino i Manuel Herrera,
dos homes forts de les tropes constitucionals, és a dir, les del
govern. Els queda encara el general José Laurencio Silva però donat
el cas, presenta la renúncia. L'acusen de traïdor i el substitueix
Carlos Soublette, com a director de les estratègies de combat i
José Escolástico Andrade, com a comandant de les tropes. Zamora
reconquesta Barinas i rep el títol de «Valiente Ciudadano» i a la
part oriental es destaquen altres combatents de llinatge il·lustre,
com Julio C. Monagas, Jose Loreto Arizmendi, Sotillo... i poc a
poc, els federals són més i els constitucionals van perdent
partidaris.
Falcón i Zamora, caps del moviment, no deixen repòs als homes de
l'exèrcit regular i arriba un moment de gran confusió, quan ja la
bandera federal oneja arreu i fins i tot els grups i colles de
bandits es diuen «federals» i s'amaguen rere la política. Les
bregues són tantes, els enfrontaments tan seguits que és difícil
establir el mapa de totes les batalles. Evidentment n'hi haurà dues
de grosses, la de Santa Inés i la de Coplé, a l'Estat Guarico.
Els noms que es destaquen per part dels constitucionals, Las
Casas, Jelambi, Meneses, Mijares, Revenga, Palacios... i en el
bàndol contrari, Trías, García, Colina, Hernández, Bruzual,
Juárez... El gener del 1860, una bala perduda deixa sense vida el
famós Ezequiel Zamora, que era nadiu del poble de Cúa, un
comerciant que s'havia convertit a la política a causa de les idees
escampades per periòdics com El Venezolano...
Si els federals derrotaren els constitucionals a Santa Inés,
aquests sortiren victoriosos de Coplé. Hi ha haver una treva i el
1861, els dos caps de tropa, el dictador Páez i el cabdill Falcón
s'entrevisten a Carabobo. No arriben a un acord i segueix la guerra
a mort. Tanmateix Falcón entrarà triomfant a Caracas el 1863 i
queda establert el govern federal que només es perllongarà, enmig
de crisis i pronunciaments, fins al 1868. Ai! Si Bolívar hagués
aixecat el cap!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.