TW
0

L'ésser humà està format per tan sols un terç del nombre de gens que es pensava que tenia fins ara, no molts més dels que té una rata o un cuc. En comparteix prop de la meitat amb la mosca de la fruita i una cinquena part, amb el llevat. A més, entre una persona i una altra, la diferència genètica és tan sols d'un 0'2 per cent. Aquest percentatge pot fer que un home blanc sigui genèticament molt més semblant a un negre que no a un altre de la seva pròpia raça.

Aquestes són, a grans trets, les principals conclusions a què han arribat els científics amb el desxiframent del genoma humà, una empresa que tot just acaba de començar i que obre el segle XXI a una nova era científica. L'era de la investigació del llibre de la vida, que comença amb l'esvaïment científic de les diferències entre races i una lliçó d'humilitat per a l'home.

En una conferència de premsa paral·lela entre Washington, París, Tòquio, Londres i Berlín, el consorci públic per al desxiframent del genoma donava a conèixer les seves conclusions, a la vegada que l'empresa Celera Genomics feia el mateix. El 26 de juny de l'any passat, ambdós equips d'investigadors anunciaren la fita del primer esborrany complet del genoma. Ahir, molt més prest d'allò que es pensava, ambdós en presentaren les conclusions.

El mapa del genoma humà ha permès desxifrar i ordenar la informació continguda com a gens dins de l'ADN, la doble hèlix de l'àcid desoxiribonucleic que forma els cromosomes i les instruccions per a la formació de les cèl·lules. Els gens, en un nombre de 30.000 a 40.000, segons els diferents estudis, són les lletres del llibre de la vida, amb les quals a partir d'ara es comença a llegir-la. La seva lectura servirà, diuen els científics, per escriure la metamorfosi de la medicina. Una transformació que esdevindrà arran de les implicacions que la genètica tindrà a partir d'ara en el tractament de les malalties.