La versió nipona de l'existencialisme de Boris Vian i la nova
nissaga d'espies de John Le Carré convertiren ahir aquests
escriptors en els protagonistes de la Berlinale, que posà fi a la
seva cinquena jornada amb la projecció d'Hannibal. La primera
pel·lícula del dia sotmesa al criteri del jurat fou El sastre de
Panamà, realitzada per John Boorman i produïda per John Le Carré,
coautor del guió.
«No sé què els haurà semblat, però a mi la pel·lícula m'agrada»,
declarà Le Carré després de la projecció de la cinta, que no aixecà
les passions de la crítica internacional, com s'esperava, tot i
l'agilitat dels diàlegs, el seu humor innegable i la interpretació
dels seus protagonistes, Pierce Brosnan i Geoffrey Rush.
Rodada parcialment a Panamà, el film respon a una manera de fer
cinema de suspens clàssica però li manca la màgia dels relats
d'espies amb el segell de Le Carré duits a la pantalla durant els
anys de Guerra Freda. És possible que amb la Le Carré, qui
comparegué acompanyat de Boorman i Rush, digué que El sastre de
Panamà no és una sàtira d'espies escrita per un escriptor orfe de
la Guerra Freda sinó «un relat que combina el suspens amb l'humor i
la crítica a uns governs que es creuen redemptors».
En un format molt diferent i amb un ritme molt més pausat, el
realitzador japonès presentà Chloé, basada en L'escuma dels dies,
novel·la del polifacètic escriptor francès Boris Vian. El film, de
gran estètica visual i que va supusar caiguda del teló d'acer els
espies hagin perdut força en termes de relat, però hi són.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.