Miquel Ferrà i Martorell12/02/01 0:00
TW
0

Basant"se en una història real, William Faulkner, el gran narrador nord-americà, del sud, premi Nobel de Literatura el 1949, reflectia en la seva novel·la Absaló! Absaló! un univers corrupte i poderós i, alhora, original i profund. El seu argument ens fa reviure la dramàtica història de la plantació de Sutpen's Hundred i de les seves gents, nostàlgica decadència, lluita de l'home contra les forces de la natura i l'empenta de l'ambició. Però és també la tràgica història d'una dona maltractada per la vida i la gent, que dones maltractades, dissortadament, n'hi ha hagut moltes i sempre, Judit Coldfield Sutpen, que moria, segons l'escriptor, tal dia com avui: «Clite decantà un muntet d'agulles de conífera per tal de poder llegir una inscripció en aquella làpida, i va veure aparèixer les lletres sota la seva mà, meravellant"se del silenci dins el qual romangueren i que no fossin ja cendres: Judit Coldfield Sutpen. Filla d'Elena Coldfield.
Nasqué el tres d'octubre del 1841. Va patir indignitats i asprors d'aquest món per espai de 42 anys, 4 mesos i 9 dies. Descansà, finalment, el 12 de febrer de 1884.

Atura't, mortal! Recorda't de les vanitats i bogeries del món i medita!». La làpida, sobre la sepultura, era tot un missatge i més que missatge, una denúncia... En aquells dies, les dones eren només una màquina de procrear i una esclava de la llar, una gran majoria, és clar, que havia de patir el despotisme d'un marit imposat per interessos econòmics, moltes vegades amb abismals diferències d'edat i, no poques, amb una certa dosi d'endogàmia: cosins germans mascle i femella, oncle i neboda... «Havia avançat molt i ja era massa tard per aturar"se, però ho va fer un instant per a contemplar aquell rostre tan inexpressiu com el de Judit, sense dolor ni esperança, adolorit, inescrutable, que no feia sinó mirar les seves mans femenines, plenes de calls, amb les ungles rompudes, les mans que estrenyien els doblers, mentre el teu avi pensava que no havia de dir la senyoreta Judit, ja que aquest tractament portava tot d'una a la diferència de raça...».

La cronologia dels Sutpen, recollida en la novel·la de Faulkner, recull tota una nissaga familiar des del 1807, quan neix Tomàs Sutpen a la regió muntanyenca de l'oest de Virginia, família nombrosa, blanca, molt pobra, d'ascendència angloescocesa, al 1909, amb Rosa Coldfield.