Miquel Ferrà i Martorell11/02/01 0:00
TW
0

Lorda, Lourdes, Lurdes. Les variants d'un topònim en la nostra llengua. Ahir lloc oblidat de la geografia francesa. Avui, vila famosa, centre de multitudinàries peregrinacions, darrera esperança de molts malalts desnonats pels metges, el misteri de milers de curacions miraculoses, autèntic museu d'aparells ortopèdics que els pacients guarits ja no han de menester, un fenomen que intriga els científics de diverses generacions. Josep Lligadas, en una recent edició del Centre de Pastoral Litúrgica (Sants i Santes, 4 9) ho explica així: «Dijous, 11 de febrer de 1858. El pare és encara al llit, perquè avui no té feina i més val descansar. La mare també és a casa.
Fa fred i la llenya que tenien per al foc l'han venuda per fer algun diner. Una germana i una veïna diuen d'anar-ne a buscar, i Bernardeta s'hi apunta encara que la mare no vol, per por de l'asma. Se'n van lluny, perquè als llocs de vora el poble la llenya té amo. I arriben a la gruta de Massabielle o Masabièla, a tocar el riu, el Gave de Pau. Les dues companyes es descalcen i travessen per l'aigua freda. Bernardeta demana que l'ajudin a posar pedres per passar, perquè el fred li agreujaria l'asma, però les noies no li fan cas. I ella comença a descalçar-se. De cop, tot s'atura.

Bernardeta sent com una ventada, alça els ulls i veu, en un forat de la gruta, una llum, i enmig de la llum una dona jove que li somriu i li fa un gest, com convidant-la a acostar-se. Bernardeta es frega els ulls una i altra vegada, i la dona somrient continua allà. La dona fa el senyal de la creu, Bernardeta la imita, i s'agenolla i es posa a dir el rosari. I la visió desapareix...».

La gruta de Massabielle. Aquest és el començament de tota aquesta història. Una gruta que es posarà de moda reproduir en els jardins de França, d'Espanya, d'Itàlia. A Mallorca, a la Vall de Sóller, serà costum, sempre sota influència gala. Fins i tot, en un olivar, hi dedicaran una curiosa capella modernista. Però la cosa no mereix menys atenció. Les curacions inexplicables que des del 1858 es produeixen a Lorda fan dubtar els més agnòstics que ho toquen amb les mans. Tanmateix de dues mil guaricions inexplicables , només seixanta-cinc han estat reconegudes com a miraculoses per l'autoritat eclesiàstica, després de l'exhaustiu examen que realitza l'Oficina Mèdica de Lorda i després, també, d'un llarg procés. En el llibre titulat Santa Bernardita, de A. Codesal, llegim : «El dijous, 25 de febrer, novena aparició, Bernardeta s'aixeca i va un poc més enllà, on es posa a moure la terra, i comença a brollar en aquell punt una aigua miraculosa, que mai no s'ha aturat de rajar i dóna salut als que la prenen amb fe...».

I és que tot plegat és una qüestió de fe.

MIQUEL FERRÀ i MARTORELL