Lorda, Lourdes, Lurdes. Les variants d'un topònim en la nostra
llengua. Ahir lloc oblidat de la geografia francesa. Avui, vila
famosa, centre de multitudinàries peregrinacions, darrera esperança
de molts malalts desnonats pels metges, el misteri de milers de
curacions miraculoses, autèntic museu d'aparells ortopèdics que els
pacients guarits ja no han de menester, un fenomen que intriga els
científics de diverses generacions. Josep Lligadas, en una recent
edició del Centre de Pastoral Litúrgica (Sants i Santes, 4 9) ho
explica així: «Dijous, 11 de febrer de 1858. El pare és encara al
llit, perquè avui no té feina i més val descansar. La mare també és
a casa.
Fa fred i la llenya que tenien per al foc l'han venuda per fer
algun diner. Una germana i una veïna diuen d'anar-ne a buscar, i
Bernardeta s'hi apunta encara que la mare no vol, per por de
l'asma. Se'n van lluny, perquè als llocs de vora el poble la llenya
té amo. I arriben a la gruta de Massabielle o Masabièla, a tocar el
riu, el Gave de Pau. Les dues companyes es descalcen i travessen
per l'aigua freda. Bernardeta demana que l'ajudin a posar pedres
per passar, perquè el fred li agreujaria l'asma, però les noies no
li fan cas. I ella comença a descalçar-se. De cop, tot s'atura.
Lorda: misteris i miracles (1858)
11/02/01 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.