Imatge de l'observatori. Un telescopi se sincronitzarà amb dos de catalans.

TW
0

L'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) inaugura el pròxim divendres l'Unicorn Project, una iniciativa sense precedents en l'astronomia espanyola. Aquest projecte, que a hores d'ara ja funciona en proves, consisteix en la recerca i el seguiment de cometes i d'asteroides de manera sincronitzada per part de tres telescopis SSS (Schmitd Sky Survey) que han estat regenerats amb tecnologia CCD per Juan Guarro Flo.

Aquests instruments, tots tres idèntics, es troben a Costitx i a les localitats catalanes d'Ametlla de Mar i Piera. Permeten que, una vegada localitzat l'astre, no es perdi per falta de visibilitat, nigulositat... Les operacions estan centralitzades a Costitx i permeten un rastreig automàtic del cos celeste en qüestió.

El sistema de seguiment i de sincronització ha estat dissenyat per Jaume Nomen, darrera incorporació de l'àrea d'investigació de l'OAM, i aquest se centra de manera prioritària en els asteroides del tipus NEO (Near Earth Objects), que són aquells que travessen o passen més arran de l'òrbita de la Terra i que, per la seva trajectòria, tenen un potencial risc d'impacte contra el planeta.

Els tres telescopis es caracteritzen perquè són càmeres Schmidt bessones amb detectors CCD sobre muntures equatorials robotitzades de gran movilitat i agilitat. La importància d'aquest nou sistema de sincronització telescòpica va donar el seu primer èxit el mes de desembre passat.

Segons informa l'astronòmic de Costitx a internet, un asteroide del tipus NEO es va creuar amb la Terra a molt poca distància el passat dia 22 de desembre i les observacions de l'Unicorn Project varen ser decisives per descartar un impacte amb el planeta.

Aquest astre, acabat de descobrir, va passar a uns 700.000 quilòmetres de la Terra. Si bé aquesta distància sembla considerable, en termes astronòmics és molt pròxima. És el tretzè objecte que més s'ha acostat a la Terra des que se'n té constància. El que fins ara ha passat més proper fou el desembre de 1994 i passà a tan sols 105.000 quilòmetres, encara que la grandària era més petita.

En la determinació de l'òrbita preliminar de l'asteriode, anomenat NEO 2000 YA, varen ser decisives les observacions efectuades des de Catalunya pels observatoris d'Ametlla de Mar i de Piera. Segons informa l'astronòmic de Costitx a internet, aquests dos, conjuntament amb el de Mallorca, resultaren claus per rebutjar un possible estavellament del cos celeste contra la Terra.