Fa ara cent anys, tal dia com avui, arribava a Madrid per
casar-se amb la princesa d'Astúries, el comte de Caserta. Aquest
personatge ha estat el comandant en cap dels carlistes i el Govern
el rep, nomenant-lo infant d'Espanya i el guardona amb el Toisó
d'Or, el gran collar de Carles III, la gran creu d'Isabel la
Catòlica... A més de tot això, li reconeixen la seva categoria dins
l'exèrcit i són preparades les noces per al dia 14. Aquestes se
celebren amb tota la solemnitat habitual d'aquests casos però el
poble, en general, no sembla gaire content. Els estudiants es
llancen al carrer i rebutgen el dia de festa que les autoritats
acadèmiques han decretat per tal de celebrar-la.
El crit dels universitaris es deixa sentir per tota la capital:
«!Queremos clase!, 'que no se case!» I si el jovent protesta, les
masses també. Hi ha manifestacions, vagues, petards, càrregues,
ferits, detinguts, botigues assaltades... El Govern, a la vista de
tanta oposició popular, declara l'estat de guerra arreu del país.
Si la causa de tots aquests desordres i avalots són les noces de la
princesa d'Astúries, com aparentment sembla, falsificarem la
història. Aquesta fou només l'excusa, la gota que vessa, ja que el
que passa és que mentre tota Espanya és un desgavell social i
econòmic, el Govern només pensa en les festes d'unes noces
reials.
La crisi imposa de seguida un canvi ministerial. Presidit per
Sagasta, el nou gabinet el formaran el duc d'Almodóvar del Río, el
marquès de Taverga, Urzáiz, Moret, el duc de Veragua, el comte de
Romanones, Villanueva i el general Weyler. És una estranya fórmula
política puix en aquest gabinet hi han reunit els que ahir eren
grans enemics, els de la gran noblesa contra els elements liberals.
Sagasta confia en la dinàmica i policíaca eficàcia de dos homes
d'empenta, Romanones, que ha estat batle de Madrid i el mallorquí
general Weyler, que era el capità general de Castella.
La tempesta es calma una miqueta, fins el primer de maig. Aquell
dia tornen les manifestacions violentes, les vagues i les bombes,
principalment les que són llançades a les Rambles de Barcelona.
Però la cosa no s'atura aquí. Quan el juliol es tanquen les Corts,
les vagues i les manifestacions reneixen amb tota la seva
virulència i els xocs entre obrers i guàrdies deixen sobre les
calçades nombrosos morts i ferits. En el fons de tot això hi ha una
realitat irrebatible: La fam. A Madrid, Romanones crea la Compañía
Madrileña de Panificación, la qual llança al mercat un nou tipus de
pans molt més econòmics. Tanmateix, començant pel propi Romanones,
Espanya és una nació ofegada pel caciquisme que ja comença a tenir
mig segle de retard en relació al progrés social i industrial de
l'occident i el nord d'Europa. Que inventin ells! "Diuen els
nostres polítics. I així ens va de malament. França, Gran Bretanya,
Alemanya, marquen el compàs de tota l'economia i detecten el poder.
Espanya esdevé una «potència» de tercera classe.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.