Aida Gómez, la «qüestionada» directora del Ballet Nacional.

TW
0

Tot i la polèmica que envolta el Ballet Nacional d'Espanya i la seva directora artística, Aida Gómez, dia 10 de febrer els seus ballarins ompliran l'escenari de l'Auditòrium amb Oripandó i la universal Carmen. D'aquesta manera, mitjançant els ballarins de la companyia "que en anteriors ocasions s'han declarat en vaga i s'han negat a ballar per pressionar sobre el tema dels maltractament patits originats en la seva directora" i amb música de George Bizet i Paco Arriaga es posarà en escena una Carmen gitana i sobretot lliure, creada pel coreògraf José Antonio.

Un personatge fascinant que és gràcies al pas del temps un mite, junt amb el seu paral·lelisme masculí amb el Don Joan, i que pel seu caràcter de dona forta i fora de les regles socials ha aconseguit que diferents pobles i cultures l'hagin estimada tant com altres l'han injuriada. En aquest cas, el creador de la coreografia «molt a l'espanyola» segons la crítica, potencia la llibertat de decisió i d'actuació per sobre de la sexualitat, sortint així del tòpic innumerables vegades escenificat.

L'altra peça, Oripandó, és ritme, color, moviment i en definitiva màgia creada per Adrián Galia, Israel Galván, Isabel Bayón i Currillo. Tots ells joves professionals amb una llarga trajectòria per endavant. Amb la música composta pels intèrprets del Ballet Nacional Espanyol i Diego Franco, els quatre creadors de la coreografia, estrenada el 17 de febrer de 1999 a Japó, fan un repàs a diferents pals del flamenc, apropant-los a aquest mil·lenni just començat però sense arribar a perdre en cap moment la seva perdurable tradició.