Miquel Ferrà i Martorell01/02/01 0:00
TW
0

Després de molts assaigs sense resultat positiu i més d'un fracàs decebedor, els Estats Units aconsegueixen de posar en òrbita el seu primer satèl·lit artificial, el que rebrà per nom Explorer-1, i aquest esdeveniment coincideix amb la celebració de l'Any Geofísic Internacional. El llançament es produeix des del cap Canaveral, a la base del mateix nom, que passarà llavors a ser anomenada cap Kennedy, a causa de l'assassinat del president dels Estats Units, John F. Kennedy, succeït a Dallas, Texas, el 22 de novembre del 1963. El llançament de l'Explorer el du a terme l'exèrcit amb un coet Jupiter C, doncs encara no havia estat fundada la famosa NASA. El coet fou posat a punt per un equip de científics alemanys i americans, tots ells dirigits per Wernher von Braun.

Curiosament, la majoria dels primers havien col·laborat amb els nazis a Peenemünde i desenvolupat la mortífera V"2, que causà milers i milers de morts a Londres durant la Segona Guerra Mundial.

Són les paradoxes de la vida. Les contradiccions de la lògica quotidiana. Els responsables de la matança de tota una munió de civils britànics, cosins germans dels nord-americans, eren salvats de condemnes i judicis, naturalitzats ianquis i reciclats dins la dolça i avançada «USA way of life». I què voleu? La política és la política, la ciència és la ciència i l'economia és l'economia. Comanden els duros per damunt de tota consideració ètica. I els grans cervells es pesen en dòlars-or.

Però tornem a l'Explorer. Aquest tenia forma cilíndrica, amb la punta cònica, com si fos una bala. Midava 2'03 metres de llargària i 15'24 centímetres de diàmetre. Pesava 13'86 quilos. En el seu interior hi havia instruments que podien enregistrar temperatures, impactes de micrometeorits i radiacions de l'espai. Tots els equips i instruments eren alimentats per minúsculs acumuladors de mercuri. També donà el satèl·lit els primers registres sobre la presència d'estranyes concentracions de radiació en la seva òrbita.

El doctor J.A. Van Allen estudià les dades i les interpretà en el sentit de poder afirmar que existien cinturons o anells de radiació entorn de la Terra. Aquesta hipòtesi, que en els seus començaments es posava en dubte, fou llavors acceptada pels Estats Units i la Unió Soviètica. L'òrbitra de l'Explorer 1 entorn del nostre planeta passava de nord a sud a través de l'oceà Atlàntic, Sud-àfrica, el Pacífic sud per a pujar altra cop vers l'Amèrica del Nord.

L'èxit d'aquell primer satèl·lit es va veure enfosquit pel fracàs del segon. Efectivament, l'Explorer 2 no es va poder enlairar a causa d'haver fallat el coet portador. Hi hagué més intents frustrats però el març del 58, la Marina dels Estats Units aconseguia de posar en òrbita el Vanguard"1, que consistia en una esfera de setze centímetres de diàmetre i un quilo i mig de pes. Portava cèl·lules solars que transformaven la llum solar en electricitat, de la qual s'alimentaven els sistemes i instruments per un llarg espai de temps. Això donava una optimista expectativa en el sentit que els satèl·lits podrien prestar servei al llarg d'alguns anys a la ciència.