Neix el zoòleg Roy Andrews (1884)

TW
0

Neix a Beloit, Wisconsin, Roy Chapman Andrews, que després dels estudis primaris, entraria a la Universitat de la seva ciutat nativa i es graduaria el 1906 amb notes excel·lents, i passà aquell mateix any a formar part del personal del Museu Americà d'Història Natural de Nova York. Les anècdotes i actuacions interessants d'aquest home són nombroses i així, una de les seves primeres tasques fou la de portar al Museu els ossos d'una balena morta que havien trobat a les platges de Long Island. Començaren així a estudiar nous aspectes d'aquella fauna, un treball que es perllongaria més de deu anys. Llavors, el seu interès s'orientà vers els fòssils i des del 1916 organitzà expedicions per tal de trobar-ne en els llocs més allunyats. Poc imaginava el sensacional descobriment que el sorprendria en els paratges de l'Àsia central. Trobà ous de dinosaure fossilitzats. Seguí amb les seves recerques per aquest camí i descobrí els ossos fòssils d'un «diplodocus», els de la que anomenaren «bèstia de Belutxistan», per haver-ho trobat en aquell país. Es comprovà que aquell era el mamífer terrestre més gran conegut fins aleshores i les fotografies mostraven que l'espina dorsal del monstre arribava a la mateixa altària que el cap d'una girafa grossa. Amb aquestes dades es procedí a explicar, amb molta més coherència, bona part de la fauna prehistòrica. Sempre com a director del Museu Americà d'Història Natural, des del 1935 al 1942, Andrews guanyà merescuda fama entre els científics per la seva tasca inesgotable. Moriria a Carmel, Califòrnia, el 1960. Però la zoologia no l'ha oblidat.

En el número de febrer del 1942, la revista de la National Geographic Society, amb seu a Washington, publicava un gran reportatge de Charles R. Knight, amb moltes il·lustracions a color i fotografies amb blanc i negre. Hi trobam el retrat del científic que avui recordam, el doctor Roy Chapman Andrews. El podem veure en el moment de trobar els ous de dinosaure, enmig del desert, vestit com un cow-boy, roba de jeans, capell d'ala ampla, botes i fins i tot, el revòlver i les cartutxeres. Els textos porten per títol «Parade of Life Through the Ages» (Desfilada de la vida a través de les Edats) i sota la fotografia, llegim: «Això té cent cinquanta milions d'anys i és un ou de dinosaure.

El doctor Roy Chapman Andrews, veterà líder de moltes expedicions del Museu Americà d'Història Natural, apareix aquí a Mongòlia i exhibeix els primers ous que descobrí el 1922. Un dels membres d'aquella expedició, George Olsen, en girar cul amunt una roca deixà a la vista uns fòssils adherits a la pedra. Els ous tenien una llargaria de nou polsades. Dos d'ells, trencats, mostraven les parts, quasi intactes, d'un parell de petits dinosaures.