La camorra napolitana (1830)

Miquel Ferrà i Martorell26/01/01 0:00

Es dóna a conèixer, per primer cop fora de la presó una secta italiana, arrelada a Nàpols i anomenada La Camorra, l'origen de la qual sembla coincidir amb el retorn dels Borbons a aquella ciutat i país. En un començament l'acció dels seus membres era la d'ajudar els presoners empresonats més pobres, mitjançant una caixa mútua de socors, per la qual els tancats rebien doblers, tabac i aliments. La Camorra fou perseguida i vençuda moltes vegades però sempre, al cap d'un temps, reapareixia. I així, els seus membre creaven estols, grups, quadrilles de combat, ben sovint amb la complicitat de la policia i fins i tot, d'algun ministre del rei o d'un alt dignatari de l'Església. Poc a poc anaren inventant els seus impostos i en recaptaven a cases de joc, tavernes, tota mena d'establiments i també els burgesos, als quals protegia de si mateixa, i el poble, que els aplaudia incondicionalment.

El 1848 els camorristes s'associaven amb la revolució general i aleshores un prefecte de policia, un tal Don Liberio, els proveí d'armes de foc i explosius, nomenant-los «guàrdies cívics», amb la missió de posar ordre a Nàpols fins que Garibaldi arribàs. En sentir-se els amos de la població, els camorristes assaltaren cases, saquejaren negocis i executaren tota mena de malifetes. Un cop establerta la monarquia, el nou ministre de policia, com ens explica l'historiador Jean-Charles Pichon, que nomia Spaventa, abolí la guàrdia cívica i en una sola nit en detingué tots els seus caps. Els altres militants fugiren i entraren en la clandestinitat. Tanmateix una acta de Francesc II, el 1860, obria les presons napolitanes i més de mil camorristes, escampats pels carrers, s'apoderen dels comissariats i procedeixen a la destrucció de tots els arxius. De cada vegada amb més poder, participaren en les eleccions i aconseguiren un sector de poder. En aquells dies, Nàpols estava en les seves mans i també sota les seves arbitrarietats. Dos anys després, el Govern de Roma declarava Nàpols en estat de setge i les tropes entraven en acció. El setembre de 1862 semblava que tot s'havia acabat per a la secta. Tres-cents camorristes estaven tancats a les presons de Tremiti i Florència. Però del calabós al carrer, La Camorra anà reviscolant altre cop i així, un dels seus caps principals, acusat de traïció pels seus membres, era secretament jutjat i executat. Això era el 1877. I de llavors fins avui, quan encara forma part dels grups il·legals que la policia considera com a sindicats del crim organitzat, el mateix que la Màfia.

De tant en tant, els diaris de Nàpols en parlen. Però les seves branques són molt més extenses i en trobam als Estats Units, a l'est d'Europa, a l'Àfrica i altres indrets on exploten els seus negocis fora de la llei.