Baltasar Porcel guanya el Ramon Llull amb una «magistral» novel·la humana

«L'emperador» visita diferents gèneres per narrar la història d'un presoner de Cabrera

TW
0

Sota el cel estelat de la Vila Olímpica de Barcelona, el Saló Gaudí del luxós hotel Arts fou ahir al vespre l'escenari del tradicional sopar de lliurament del Premi Ramon Llull, amb el qual es premià l'andritxol Baltasar Porcel per la que el jurat ha considerat una «magistral» novel·la, l'Emperador.

La multiplicitat de registres, la visita a diversos gèneres i l'amalgama de referents històrics amb els elements de la narrativa existencial, ideològica i la intriga es combinen amb precisió en una obra que dóna veu a dos presoners francesos a Cabrera, a mitjans del segle XIX. És, segons la valorà el jurat, «una obra magnífica, que arriba a superar els llistons més alts que novel·les com Cavalls cap a la fosca o la més recent El cor del senglar», segons apuntà David Castillo, crític i escriptor.

Presentada amb el títol de L'ull del vent, que esdevindrà subtítol en la imminent edició de l'obra, i sota el simbòlic pseudònim de «Ramon Pérez Llull», L'Emperador es nodreix arreu dels seus capítols del gènere epistolar. Els seus protagonistes són documentats en els graffits deixats pels presoners francesos a la fortificació de Cabrera: d'una banda, Honoré de Grapain pren el rol d'un presoner que, passats anys, es disposa a escriure una novel·la que el trasllada a través de flash-backs fins a la batalla de Bailén; l'altre, Gérard de Fleury, serà el seu company enmig d'escenes de guerra, crueldat i violència extremes, esgarrifoses sovint, però sempre tractades amb rigor al mig d'una narració que, apuntà Castillo, «constitueix un veritable prodigi, una novel·la magistral, que s'enriqueix del contrast de diàleg amb els monòlegs de les cartes, així com amb les descripcions del millor Porcel, d'una bellesa aclaparadora».

Dues dones mallorquines, Elòdia Picornell i Magdalena, s'afegeixen al pla protagonista en una novel·la que també dedica espai a la metaliteratura. De fet, des del jurat s'assenyalà també la importància que assoleix el relat de Grapain dins de la narració principal: «Si la novel·la de Porcel és extraordinària, la de Grapain competeix en qualitat amb ella».