«La suma d'arts i no la separació egoista de cadascun d'ells»,
citant paraules de l'escenògraf Stefano Poda, plasmada de manera
tangible a l'òpera Mefistofele tancarà el dia 28 de febrer, durant
dos anys per reformes la porta del Teatre Principal. Una creació
concebuda de manera unitària i arriscada ja que Poda fa una
adaptació de l'obra d'Arrigo Boito «sense seguir el clixé
naturalístic, ningú no es creu que una dona molt grassa mori a
causa de tisi» explicà. Un fet que ha ocasionat que sigui
considerat un «revolucionari» pels puristes d'aquesta
disciplina.
En aquest cas, continuant la línia estilística que l'escenògraf
italià començà fa dos anys posarà sobre les taules del Principal el
resultat «d'un treball de despullament absolut però mantenint la
facilitat de comprensió de la temàtica "la venda de l'ànima al
dimoni" perquè cadascú que vegi l'obra se senti protagonista, vegi
sobre l'escenari la història de la seva pròpia ànima». Per aquest
motiu, Estefano Poda cerca mitjançant una escenografia lligada pel
leit motif de les mans "escultures i murs gegantescs de mans que
van cap al cel ocuparan l'escenari", el gest al límit (proper al
teatre japonès Kabuki "amb moviments de titelles) i la 'coreografia
no coreografiada', propera a l'expressionisme alemany, provocar una
reflexió sobre totes les temàtiques humanístiques: la vida, la
mort, l'amor...» comentà Poda.
Desvinculant d'aquesta manera els seus treballs de l'òpera com a
fenomen «museístic». «Em sembla una ofensa a un públic mitjà fer un
Mefistofele amb banyes, cua i vermell». Un llenguatge personal en
el qual aprofundeix des del Rèquiem de Mozart, en què «renuncia a
qualsevol complaença estètica a favor que faci penar» apuntà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.