Miquel Ferrà i Martorell22/01/01 0:00
TW
0

El pare Roger Riou (El Havre, 1909), publica a Editions Robert Laffont, S.A. les seves memòries Adieu La Tortue, en què explica les seves vivències d'infantesa, la seva vocació religiosa i la seva estada a l'illa Tortuga, veïna d'Haití, que servia de refugi als lleprosos. En arribar-hi, el 1938, es troba amb un espectacle social i sanitari més que depriment. No existeix allà ni la medicina ni la higiene ni les mínimes condicions per a la dignitat humana més primària i elemental. Analfabetisme del cent per cent, manca de tot progrés tècnic, habitatges que són l'expressió més humil de les barraquetes, ignorància envers de tot i en tot, misèria i malaltia a tots els nivells, pàries incurables sense menjar ni vestit, nafres i mutilacions espantoses, mortandat infantil massiva, supersticions entorn del «vudú» que xoquen amb els principis de la ciència i la cultura...

Al llarg de tres dècades, aquell home excepcional, amb els costums locals en contra i l'odi dels polítics que no volen les lliçons d'un missioner francès, transforma l'illa en un poblat habitable i un competent hospital-sanatori. Diuen que la feina que es fa per amor de Déu, la feina solidària, la feina altruista, pot arribar a ser rendible. Espiritualment rendible, és clar. I així ho demostra el pare Riou en el seu diari, gener del 1966, quan escriu: «He hagut d'interrompre aquesta carta per aficar-me al llit. Tenia unes angines amb molta febre. Avui, la cosa va millor. La veritat és que més m'hauria valgut quedar sota els llençols. Acabam de rebre les disset caixes de pastes, sardines, conserves i roba, tot procedent de Liège. Mai una expedició m'havia causat tanta alegria. Feia quinze dies que ens trobàvem aïllats: pluja, vent i una forta tempesta sobre el canal. Aquest matí el sol s'ha deixat veure i les caixes han arribat. Ja era hora. Tant els malalts com nosaltres començàvem a tenir fam seriosament... I la germana Jacqueline benes per al dispensari n'ha rebut una capsa sencera. A més d'això, els pacients han tingut roba nova. Poques vegades he vist tant de goig aquí...».

Però Roger Riou acabaria sent expulsat. Com gosava voler convertir l'infern en paradís? Com gosava no corrompre's com totes les autoritats haitianes? El dictador Duvalier i els seus policies"assassins, els «tontons"macoutés», el feren fora. Havia duit cases, electricitat, aigua i serveis sanitaris allà on res hi havia i el diable el premiava d'aquesta manera... El seu diari deia també, quan Nadal del 1965 estava a punt d'arribar: «...Després de vuit mesos complets de sequera, totes les nostres esperances de collita han desaparegut i la fam fa destrossa novament en la nostra població. Llavors, la pluja torrencial, la tempesta, les ventades i les inundacions que se n'han duit una bona part dels conreus. Ara tenim uns moments de calma i ens ha envaït una plaga de mosquits...