Nit de cultura a Palma

Isidre Grau i Miquel Mestre, premis Ciutat de Palma de novel·la i de poesia

Miquel Mestre, Isidre Grau i Ñaco Fabré, guanyadors dels premis. | T.M.

TW
0

Tres homes creadors són els que ahir van acudir a l'escenari instal·lat a l'edifici d'Hoteleria de la UIB per recollir els premis Ciutat de Palma. El català Isidre Grau, premiat amb el Llorenç Villalonga de novel·la, l'artanenc Miquel Mestre, amb el Joan Alcover de poesia, i el palmesà Ñaco Fabré, premiat en la modalitat de pintura, foren els tres protagonistes del tradicional sopar cultural de la Nit de Sant Sebastià.

Dotat amb dos milions i mig de pessetes, el premi de novel·la va recaure en Isidre Grau per El desig i l'espera, una obra que passarà a titular-se El balancí negre en la versió que publiquin Proa i Moll. Grau ha realitzat en aquesta obra un nou exercici narratiu a partir de la nissaga dels Benavent, protagonista a la novel·la que li proporcionà al 1985 el Premi Sant Jordi, Els colors de l'aigua.

En aquesta recent obra, explicà l'autor, l'objectiu se centra en la major dels cinc germans, Maridol Benavent, «dona de caràcter atípic, molt dur, que revisa la seva vida quan és a punt de complir els 60 anys», recuperant les experiències d'una vida dedicada al teatre i la seva especial relació amb un director de teatre.

En la modalitat de poesia, dotada amb 500.000 pessetes, el jurat integrat per Jaume Pérez Montaner, Susanna Rafart, Jean Serra, Catalina Valriu i Bartomeu Fiol atorgà el premi Joan Alcover a Miquel Mestre pel seu poemari El foc del glaç, en el qual l'autor aborda la reflexió sobre el llenguatge metapoètic, ampliant-se a «la capacitat de dir i de callar que ens proporciona el llenguatge», i remarcant «la paradoxa de la impossibilitat que té el llenguatge d'expressar just el que es vol dir» des del títol mateix, encontre de contraris.

33 poemes rimats i sil·labats seguint les normes de la mètrica clàssica occidental es donen cita en un volum finalista, ara fa dos anys, en aquest mateix guardó, segons explicà l'autor: «I això me fa especialment feliç, perquè llavors encara estava verd. Hi he treballat durant aquest temps, i ara ja és madur».